Sinècdoque

Trenta alcaldes de la Franja –la majoria, doncs– han decidit rebel·lar-se contra el seu Parlament, que ha perpetrat una llei que els perjudica directament. I exclusiva. Proclamen aquests alcaldes que parlen català. La majoria dels diputats de les Corts d'Aragó han decidit que la Franja es parla un acrònim, una idiotada. En el millor dels casos, s'hi podria arribar a parlar vallderrourí, calaceitenc o fragatí. A gust –o disgust– dels consumidors. Parles locals sense més abast ni intenció que donar menjar a les gallines. Si en queden. La majoria del Parlament d'Aragó ha decidit que la part d'Aragó que parla català ha de parlar castellà i s'ha de deixar d'algaravies infames. Qui té més legitimitat sobre la llengua de la Franja? La majoria dels seus alcaldes o la majoria dels diputats de les Corts aragoneses? La sinècdoque és interessant. El tot per la part pot arrasar un dret de la part i fer després un rotet total i reparador. I si es tracta de votar “tots”, per què no decideixen la qüestió “tots” els catalanoparlants?