La puta i la Ramoneta
“S'acosta una nova forma d'intentar desestabilitzar el procés, que és intentar que a CiU li agafi por veient enquestes, sentint analistes i tertulians i llegint editorials”
El president Pujol va fer servir l'estiu passat, en una entrevista en aquest diari altament reproduïda en altres mitjans, l'expressió que en relació amb Espanya calia “deixar de fer la puta i la Ramoneta”. No era una afirmació menor. Molts catalans hem associat durant molts anys Pujol a aquesta expressió, la de fer la puta i la Ramoneta, com una estratègia per aconseguir el que fos de Madrid a poc a poc. Amb la política de “peix al cove” i fent la puta i la Ramoneta, durant 23 anys a Catalunya li havia anat prou bé, pensava Pujol, però ara s'havia de dir prou. Han trigat un temps, però és innegable que CiU –millor dir, CDC– ha deixat de fer la puta i la Ramoneta i ara aquesta formació té una estratègia clara: aconseguir l'estat propi. El preu, ja ho han vist a les enquestes del cap de setmana, és un retrocés electoral. CiU passaria de 50 diputats a 34, i ERC, de 21 a 39. No els hauria de preocupar. No els hauria de preocupar si és cert que CDC pensa el que pensa Mas, que diu i repeteix allò de “no hem de pensar en les properes eleccions sinó en les futures generacions”. L'important, queda clar, és la suma. L'independentisme creix, CiU i ERC, o ERC i CiU sumen majoria absoluta al Parlament, i els partidaris del dret a decidir arrasen. A CiU només li queda per resoldre allò que a CDC en la intimitat n'anomenen “el problema d'en Duran” i llavors sabran on són. Però a mi em sembla que no els durà ni al suïcidi ni a l'esmicolament. Vés que no els passi al contrari, que potser el que els castiga ara és que la coalició fa “la puta i la Ramoneta”. I que a CiU li passaria com a la UCD i s'esmicolaria, això ja ho hem sentit massa vegades.
