Col·legis professionals
Les estructures organitzatives dels col·legis professionals d'àmbit català estan adaptades a la normativa vigent, però, sobretot, estan adaptades a les circumstàncies econòmiques i socials actuals
A Catalunya, els professionals s'han organitzat formalment a través dels col·legis professionals des del segle XIX, tot i que algunes de les professions tenen l'origen en els gremis de l'edat mitjana. Per aquest motiu, el desenvolupament, l'arrelament i l'organització d'aquestes corporacions públiques han estat a Catalunya diferents que en altres indrets de l'Estat espanyol: els col·legis professionals sempre han gaudit d'una alta consideració per part de la societat catalana i els professionals han rebut la confiança de la ciutadania.
Actualment, les estructures organitzatives dels col·legis professionals d'àmbit català estan adaptades a la normativa vigent, però sobretot a les circumstàncies econòmiques i socials actuals, i cada dia intenten millorar la seva prestació de serveis envers els ciutadans i els professionals. Des dels inicis de la democràcia, Catalunya ha tingut normativa pròpia de col·legis professionals i els dos estatuts d'autonomia han reconegut la competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria. La primera llei de col·legis professionals catalana és de 1982, i l'actual i vigent és la Llei 7/2006, de 31 de maig, modificada posteriorment per ser adaptada a la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre, relativa als serveis en el mercat interior.
Per tot això la Generalitat sempre ha apostat pels col·legis professionals i ha confiat en la seva funció: com a corporacions de dret públic, garanteixen el compliment de la bona pràctica i de les normes deontològiques de les professions i gestionen els interessos públics més estretament vinculats a l'exercici de la professió. Els col·legis presten els serveis necessaris perquè els professionals exerceixin la professió d'acord amb el grau d'exigència dels ciutadans. Una dada que cal tenir en compte: la importància, sense cap mena de matís, del que representen les professions col·legiades a l'Estat. Dins l'economia de l'Estat, el pes específic de les professions liberals és indiscutible: a Espanya generen aproximadament un 8,8% del PIB (uns 53.000 milions d'euros); actualment hi ha més d'un milió de treballadors en professions col·legiades.
En aquests moments és sabut que el govern de l'Estat, a través del Ministeri d'Economia, està elaborant el text del que serà la futura llei de serveis professionals i que revisa en profunditat la normativa vigent, com a conseqüència de la Directiva 2006/123/CE esmentada, ja transposada per la Llei 17/2009, de 23 de novembre, anomenada llei paraigua, i la Llei 25/2009, de 22 de desembre, anomenada llei òmnibus. Les informacions rebudes sobre el seu contingut han produït una alarma important. En primer lloc, perquè es disposa que tot l'articulat té caràcter bàsic o és d'aplicació plena, per la qual cosa podria quedar un marge ben escàs, per no dir nul, perquè la Generalitat exercís la seva competència exclusiva en matèria de col·legis professionals. En segon lloc, perquè la proposta normativa trenca amb un sistema de professions col·legiades sense crear-ne cap altre i desregula algunes professions, situació que acaba originant una certa inseguretat jurídica. En tercer lloc, perquè la majoria dels col·legis professionals passen a tenir un règim de col·legiació voluntària, amb la dificultat que això comporta per garantir el compliment dels codis deontològics de les professions i vetllar perquè no es produeixin actes d'intrusisme professional, competència deslleial o altres actuacions irregulars en perjudici dels usuaris i consumidors dels serveis professionals.
En un altre ordre de coses, es té coneixement que el grup parlamentari d'Unión, Progreso y Democracia al Congrés dels Diputats ha presentat una proposició no de llei en què insta el govern de l'Estat a:
–Elaborar un registre de professions de col·legiació obligatòria.
–Analitzar i homogeneïtzar les normatives existents sobre col·legis professionals al territori nacional en col·laboració amb les comunitats autònomes.
–Modificar la Llei 2/1974, de 13 de febrer, sobre col·legis professionals.
Aquesta proposició augmenta la tendència dels òrgans i institucions de l'Estat a establir un marc legal que homogeneïtzi la normativa de col·legis professionals, amb la conseqüència que es desdibuixarien les particularitats pròpies dels col·legis d'àmbit català, sota la premissa de la normativa europea de serveis professionals. Per exemple, una de les qüestions que la proposició no de llei esmentada planteja expressament és la modificació de la Llei 2/1974, de col·legis professionals d'àmbit estatal, en el sentit de fusionar, per a cada una de les professions, els diferents col·legis professionals autonòmics en un únic col·legi professional de rang estatal que desenvolupi les activitats encomanades per la llei. Aquesta proposta de modificació sembla que vulgui suprimir els col·legis territorials, supòsit contrari a la normativa vigent, a la distribució de competències i a la realitat existent a Catalunya. Ateses les circumstàncies, CiU dóna suport al model de col·legis professionals existents i combatrà qualsevol modificació que els desdibuixi.