La tranquil·litat d'ERC

A ERC estan eufòrics. El CEO situa els republicans com a guanyadors per primer cop d'unes futures eleccions catalanes i situa Junqueras com al líder polític més ben valorat. Què li passa a ERC? A ERC li passa, simplement, que no té fuites. I això, a hores d'ara, és una singularitat en la política catalana. Perquè, i perdonin-me l'expressió, a totes les formacions polítiques aquesta legislatura els ha sortit una mena de gra al cul, un partit que els segueix com si fos la seva ombra en espera d'una fuita de vots. CiU vessa cap a ERC, i hi vessa no només cada cop que Duran fa de Duran sinó cada cop que un jutjat remou una carpeta simplement pel plaer de moure-la i també cada cop que a algú li sembla (i ara tots ens hem tornat molt llepafils) que es desvien del full de ruta. El PSC vessa cap a tots costats, cap a IC, cap a ERC i fins i tot cap al PP i C's, en funció de cap on a cada elector socialista li sembla que hauria d'anar el PSC i no hi va. El PP té C's esperant. Sánchez-Camacho perd efervescència (si n'ha tingut mai) i les contradiccions constants de Rajoy van traspassant vots cap a C's. I fins i tot IC, que té l'aixeta ben controlada i no perd vots, posats a fer en podria perdre cap a la CUP perquè els estan esperant. Mirin, doncs, si n'és de fàcil saber què els passa a ERC. No tenen fuites i han aconseguit una gran cohesió interna, fruit del lideratge d'Oriol Junqueras o de les circumstàncies del país, o de les dues coses. Però, sobretot, a diferència de la resta de formacions polítiques majoritàries del país, el que els passa és que a hores d'ara no tenen cap gra al cul. Ningú està pendent de recollir els seus vots.