La imprescindible reforma de les administracions

El 24 de maig, a les pàgines d'aquest diari, es publicava un article del professor Guillem López i Casasnovas titulat La reforma de les administracions. L'autor de l'article, com a president de la comissió d'experts que va rebre l'encàrrec del president de la Generalitat de Catalunya d'elaborar un informe per a la reforma de l'administració pública i el seu sector públic, es lamentava d'algunes respostes que s'havien produït a partir d'informacions i comentaris publicats sobre l'informe i les qualificava de reacció corporativista, immobilista i conservadora.

Entenc perfectament l'enuig dels membres de la comissió d'experts pel tractament rebut, especialment tenint en compte que els comentaris publicats, amb tota probabilitat, no es fonamentaven en la lectura completa i detinguda de l'informe.

Ja feia dies que havia localitzat el text de l'informe i que l'havia llegit amb interès, l'interès d'una persona que està convençuda de la importància de la funció pública, que creu en treballar per als interessos col·lectius, que entén el treball en el sector públic com una prestació de serveis al ciutadà, que ha dedicat 26 anys de la seva vida professional a l'administració pública de Catalunya, alguns dels quals exercint, com a professional, un càrrec de direcció i que segueix diàriament acudint al seu lloc de treball a la Generalitat

No disposo d'espai suficient ni és la meva pretensió entrar en matèria i analitzar, des de la meva perspectiva, el contingut de l'informe, però necessito expressar públicament i amb tota la contundència que és imprescindible escoltar les veus d'aquells que, crítics amb el funcionament de la nostra administració pública, fan propostes per transformar-la. Llegim les seves propostes, valorem-les, emetem la nostra opinió, però no podem desqualificar-les pel fet que siguin un encàrrec del govern o pel fet que proposin canvis substancials. Necessitem canvis substancials.

O és que no són certes algunes afirmacions que apareixen en la introducció de l'informe com ara que l'administració pública catalana està massa ancorada en els procediments i poc orientada a resultats? O que la lògica en la prestació dels serveis està més basada en “qui” els presta que no pas “per a què” i “per a qui”?

O és que no estem d'acord, com s'afirma en l'informe, que l'administració pública s'ha de basar en els principis d'eficiència, de transparència i de rendició de comptes? O que l'administració pública ha de ser més íntegra i ha d'estar governada per la política però ha de ser altament professionalitzada?

L'informe parteix d'uns principis que personalment subscric i que estic convençuda que són subscrits per la gran majoria dels ciutadans en general i dels treballadors públics en concret.

L'informe fa propostes, tant d'estructura organitzativa com de gestió dels serveis i de relacions amb els administrats, i tracta d'aspectes tan importants com la relació entre les funcions d'intel·ligència i les funcions d'execució dels tràmits, o el que hauria de fer l'administració nuclear i el que hauria de fer l'administració perifèrica per aproximar-se al màxim al ciutadà, o la necessitat de crear un sistema professional d'alta direcció pública.

La meva visió es deriva exclusivament de la lectura personal de l'informe, ja que no he tingut cap contacte ni amb els seus autors ni amb qui els l'ha encarregat. És habitual que aquests tipus d'informes comencin i acabin com una declaració de principis amb els quals gairebé tothom pot estar d'acord, però que no generen cap dinàmica.

En aquest cas, les aportacions contingudes en aquest informe tenen un nivell de formulació que permet debatre el contingut, que permet prendre posició respecte de les propostes (jo en matisaria algunes) i, si hi ha un interès real a millorar l'administració pública catalana, poden ser un bon punt de partida.