PSC, PP i C's

Em costa molt posar-me al seu lloc, però em fa l'efecte que si fos militant o simpatitzant del PP o de Ciutadans seria dels primers a frisar perquè se celebrés una consulta sobre la sobirania de Catalunya. Per votar-hi negativament, és clar, i mesurar les forces amb els que hi votarien de manera afirmativa. Com que estan tan convençuts que la “Catalunya real” està al seu costat i serien majoria, amb més motiu: ja seria hora que aquestes dues forces que sempre queden al darrere en els escrutinis se situessin al davant i en guanyessin un.

De moment, se salten totes les festes. Que se celebra una manifestació on tothom canta i balla i demana un país millor? Ells a casa. Que es fa un concert al Camp Nou amb el mateix esperit? Ells prop de la llar rondinant. ¿No tenen ganes de saltar i ballar? ¿No en tenen d'abandonar aquest rictus de mal humor que no es treuen de sobre? Que es faci el referèndum que estan segurs de guanyar i convoquin prèviament una gran manifestació de matís unitarista i organitzin un concert en un estadi grandiós amb igual matís.

El PSC fa més angúnia. Estan a favor de la consulta però no van a cap acte que la reclami perquè pertot veuen la intenció dissolvent. Dissabte, mentre alguns feien història al Camp Nou, el dirigent Pere Navarro deia que la història la feia ell tancat en una sala de reunions del partit amb la seva idea federal. Molt bé, que el PSC organitzi un concert federalista. O millor encara, i perquè no sembli que faig broma d'un projecte que miro d'entendre: com que el concert de dissabte no s'anunciava com un acte en favor de la independència sinó en favor de la llibertat, que s'infiltrin entre els assistents i propaguin eslògans d'acord amb el seu ideari com els altres coregen els seus.

Tots entenem que els que van actuar en el concert no han format mai part dels referents musicals o ideològics del PP o de Ciutadans. Però del PSC, sí. Si no tots, molts. ¿No eren oients de Paco Ibáñez, de Llach, de Ramoncín, de la Dharma o, mirin que els dic, del Peret olímpic? El PP i Ciutadans poden contraprogramar amb cantants que tots tenim al cap. Si dic que el PSC fa més angúnia és perquè tancats al seu despatx fent història i el llepafils no els en queda cap que els pugui fer saltar i ballar.