Ases

Quan jo era professora d'institut –en el meu enyorat Sant Josep de Calassanç–, en ple franquisme, els ensenyants, els uns per convicció, els altres per moda, érem tots antifranquistes. Amb l'excepció, és clar, dels professors del règim: el de política, el de religió, el de gimnàstica... Un dia, en un claustre, el professor de política (el senyor Marchante, que anava a classe amb pistola) va dir que “manipulàvem ideològicament els alumnes”. Ens vam quedar de pasta de moniato. Nosaltres? Tan respectuosos com érem, dels comunistes als anarquistes, dels independentistes als socialdemòcrates, i fins i tot la progressia amorfa. Tots érem escrupolosos, endreçats, creients en la llibertat dels altres. La sorpresa va ser quan vam saber, per via dels alumnes, que ells, els del règim, sí que manipulaven, i tant!

Doncs ara, en democràcia (?!), s'han posat de moda els debats televisius i radiofònics. Són entretinguts i informatius, i la gent s'hi apunta. Molt bé. Però com que som escrupolosos, endreçats i, val a dir-ho, porucs (veges què diran de nosaltres! Si fent-ho tot bé ens diuen nazis!), en tota ocasió i en tot mitjà, hi ha els irritats unionistes. Sempre. I només una minsa part d'independentistes de pes intel·lectual, perquè, endreçats com som, respectuosos i porucs, si hi posem més independentistes ens diran que manipulem, i, espantats, posem tants unionistes que arriben a una majoria que no tenen a les urnes.

Quin és el resultat? Que les cares d'aquests senyors, enfadats i insolents, han començat a ser populars. La televisió, sobretot, ja ho té, això: eleva a la fama fins i tot Paquirrín, els mèrits del qual romanen ocults. I, per tant, en les enquestes que mesuren la intenció de vot, per familiaritat amb les cares, el seu pes augmenta. La dels independentistes extraparlamentaris no, perquè han desaparegut de les tertúlies (veges què dirien si ho fèiem!). Mentrestant, els vigilants del gueto, en feliç expressió de l'intel·ligent Hèctor López Bofill, estan a l'aguait, car som sospitosos de naixença.

I anar-hi fent: respectuosos, imparcials, impecables, porucs. I sobretot, ases. Mare de déu senyor, i que ases que som!