Cohesió interna i projecte
“A ERC semblava diumenge que els seus dirigents sortien d'un centre d'alt rendiment, preparats per a una marató”
Ara és com si el PSC fes d'ERC. Entenguin-me bé, de l'ERC aquella d'abans de Junqueras que ens tenia acostumats a una escissió cada cap de setmana. Ho dic perquè avui una part del sector catalanista del PSC, format entre d'altres pels exconsellers Nadal, Castells, Del Pozo i Geli, presenta oficialment el corrent d'opinió intern Fòrum Cívic. Un corrent que s'haurà d'afegir com a mínim a dos invents més sorgits del PSC: un que ja és fora, la Nova Esquerra Catalana de Maragall, i un altre que encara és dins, l'Avancem d'Elena. Ja ho veuen, tants caps, tants barrets. Cap dels dos grans partits espanyols, ni el PP ni el PSOE, es pot permetre ara mateix cap acord a Catalunya. Se'ls menjarien vius, a Espanya. Rubalcaba ho sap i per això ofereix quatre engrunes a Navarro, que, descol·locat com està, corre a recollir-les i ens pretén vendre una cosa que ni s'assembla al federalisme com la gran novetat. I ara, un cop agenollat al servei del PSOE (ai, pobre Lucena, quin paperàs explicant-nos aquests grans acords), l'ala interna catalanista ha quedat reduïda a dos tristos corrents interns que lluiten per sobreviure, en realitat perquè, si no, no saben on anar. Mentrestant, ERC respira cohesió. Tanta que un dia l'haurien de posar a prova entrant al govern per apuntalar un president tip d'aguantar sol la situació excepcional. A ERC semblava diumenge que sortien d'un centre d'alt rendiment, preparats per a la marató. I que en sortien, a més, amb un somriure d'il·lusió als llavis. Cohesió i il·lusió, allò que al PSC han perdut. I CiU? Doncs depèn. De si ho preguntes a Mas o a Duran i Lleida.
