El silenci dels empresaris

Circula des de fa temps la teoria que el millor que poden fer els empresaris en aquest procés nacional en què ens trobem és callar. Un dia que manteníem una conversa amb uns quants petits i mitjans empresaris, un d'ells, independentista de soca-rel, em va dir que, tot i pensar com pensa, mai no faria declaracions que posessin en perill el centenar de llocs de treball que depenien de la seva empresa. L'entenc. Però estem en desigualtat de condicions. Surt un bon dia José Manuel Lara dient una bajanada tan gran com que “si un dia Catalunya fos independent el Grupo Planeta se n'hauria d'anar” i no passa res. Ningú li diu que està pixant fora de test i que el que està fent és fabricar por. Dimarts passat, Pere Gallart, director general de la multinacional Fluidra, una empresa de Sabadell amb planta al Brasil, va fer una reflexió ben clara i contundent davant les autoritats d'aquell país i del president Mas: “El nostre poble té el màxim reconeixement, i amb esforç lidera el camí cap a una nació catalana; volem un estat propi per a Catalunya i algun dia ho aconseguirem.” Les autoritats espanyoles i els mitjans de comunicació estatals ahir estaven enfeinadíssims criticant-lo. I jo em pregunto: on son els altres empresaris? Sí, ja ho sé, la teoria circulant és que a hores d'ara el millor que poden fer els empresaris és exportar i callar, perquè sempre és millor el silenci que no pas tenir-los en contra del procés. No ho sé. Potser sí. Però si Pere Gallart no ha fet res més que dir en veu alta el que molts altres pensen, que és el que a mi em sembla, seria just que anessin sortint tots de l'armari en comptes de continuar amb aquesta barreja de por i prudència.