Rajoy

Jo ja entenc que els moments actuals demanen governs estables i no són gens recomanables dimissions ni eleccions anticipades. També dic que m'enrabia fer el joc a un director de diari de Madrid que abans de cloure la seva carrera té per objectiu fer caure un president de govern, sigui el que sigui, i així poder amidar-se amb els periodistes del món que han aconseguit la mateixa gesta. Ai, el Watergate, quant de mal que ha acabat fent, quants cervells periodístics que ha intoxicat. Un director de diari, a més, que va interferir en l'última campanya electoral catalana fins que va aconseguir desbaratar-ne els resultats i que té en la seva nòmina de columnistes els més ofensius, vírics i mal educats del mercat de l'opinió quan obre cada dia a primera hora del matí.

Però bé, m'embeino la repugnància per dir que el senyor president del govern Mariano Rajoy no pot ostentar el càrrec ni un dia més després d'haver-se-li conegut les relacions amb un pocavergonya amb cara de pocavergonya que ara fa estada a la presó després d'haver fet enriquir amb males arts el partit de Rajoy i d'haver-lo, al capdavall, estafat, que és el que passa quan tries lladres perquè facin el que els és propi. Queda la qüestió de l'estabilitat que deia al principi. Sí, però és que Rajoy no la pot garantir ja que és suspecte de tantes coses presents i de totes les que el periodista aquest, amb el concurs de l'insigne reclús –sinvergüenses amb sirvengüenses es fan–, anirà propagant amb dosis calculades. I això que ja podem donar per segur que si no es fan eleccions, sinó que Rajoy és simplement substituït, vindrà a ocupar el lloc algú de la FAES y de las JONS o de la seva sección femenina, i hi haurem sortit perdent. Com diu el president Mas, amb Rajoy no t'hi pots enfadar perquè és cordial. Amb els altres no pots fer altra cosa que enfadar-t'hi perquè són constitucionalment inhòspits.

Diuen que al PP li va bé l'escàndol perquè així desvia l'atenció i la gent no recorda que aquest partit governamental ha de solucionar la crisi econòmica i combatre l'atur. Antigament, els polítics desviaven l'atenció amb la retransmissió d'un gran partit de futbol, una cursa de braus o un castell de focs artificials. Ara ho fan amb escàndols que sempre acaben superant els anteriors.