Espanya és un tip de riure
“Això d'Espanya és un tip de riure. Inclosa l'oposició socialista, que ara es dedica a amenaçar amb mocions de censura inútils”
El fiscal general de Catalunya va considerar un bon dia que una consulta sobiranista podria ser legítima i que hi hauria camins per poder-la celebrar. La seva destitució va ser fulminant, només per haver opinat, en termes tècnics, sobre la possibilitat que es fes la consulta. En canvi, ara se sap que el flamant president del TC (aquest tribunal tan amic amb Catalunya) ha estat militant del PP fins fa quatre dies i que va ocultar la seva filiació en l'examen del Senat i resulta que això sí que ho hem de trobar la cosa més normal del món. Que això d'Espanya és un tip de riure, a hores d'ara ja ho sabem tots, aquí i a tot Europa. Aquesta mateixa setmana The Times i The Guardian s'han dedicat a recordar-li a Rajoy la crisi immobiliària, l'atur, el cas Bárcenas, els aeroports de Ciudad Real i Castelló o el tram d'AVE sense passatgers entre Toledo i Conca. Que a l'Estat hi tenim un president que s'amaga rere la majoria absoluta i una pantalla de plasma, això ja ho sabíem. Però, què fa l'oposició? Preparar-se per ser alternativa? Doncs no. Pérez Rubalcaba es dedica a especular sobre si presentarà o no una moció de censura a Rajoy. Cansa, senyor Alfredo, cansa. La moció no serveix de res, ja li ho va dir primer Cayo Lara i ahir Duran i Lleida. Perd el temps, i ens demostra que per vostè només és un instrument de desgast, en el fons perquè no confia en els seus propis mèrits sinó en els demèrits dels altres. Trist. I amb la feina que té. No perdi el temps i dediqui's si us plau a posar ordre a casa seva, i si té més temps a posar-ne també a la filial catalana. Rajoy, no es preocupi, caurà tot sol. I al pas que anem, molt més aviat del que tots ens pensem.
