Imatges de l'accident

Observant la manera com els mitjans de comunicació han seguit el gravíssim accident de tren de Santiago, s'ha de valorar positivament el respecte que han demostrat per la imatge de les persones que hi han perdut la vida. En ocasions anteriors, amb motiu d'accidents similars, era freqüent veure primers plans de cossos de víctimes, imatges innecessàries que no aporten res a la informació (o només hi aporten morbositat) i en canvi van contra la dignitat de les persones difuntes. En aquest cas hem vist una i altra vegada persones que ja rebien assistència, o els cossos tapats, i la cara ensangonada del conductor del tren, un home que ha adquirit notorietat, lamentablement, i que per tant és correcte ensenyar per il·lustrar la notícia. El dret a la imatge personal forma juntament amb el dret a l'honor, o sigui el bon nom, i el dret a la intimitat personal i familiar una trilogia que deriva del respecte a la dignitat de la persona humana. Totes les persones han de ser tractades dignament i això s'ha de tenir molt present en aquests tres aspectes. La imatge és un element que ens identifica, que ens ensenya i ens fa presents davant dels altres. D'aquí que hagi de ser respectada també la de les persones difuntes, com s'ha fet prou correctament en el cas de l'accident del dia 24, i d'aquí també que ens costi tant acceptar que hi pugui haver persones a les quals no es permeti ensenyar la seva imatge, com passa amb les dones que porten burca. Si la imatge és un dels principals atributs que ens identifica, no ensenyar-la és en certa manera deixar de ser. Imatge, intimitat i honor, són tres drets que sovint estan molt relacionats i que ara, tots tres també, com tantes altres coses, es veuen distorsionats i en certa manera qüestionats per l'ús que fem, cada cop més intens, de les noves tecnologies. Més ús de les tecnologies de la comunicació vol dir menys intimitat, com s'han encarregat de recordar-nos i fer ben evident les agències d'espionatge. En el cas de la imatge personal, la possibilitat que avui tenim de reproduir-la nosaltres mateixos amb ginys de tota mena, o de deixar-la reproduir, i la possibilitat de difondre-la i fer-la arribar a molta gent, no ha d'anar en detriment del seu valor, de la seva importància. Que aquestes facilitats no la devaluïn. Hem de respectar la dels altres i fer respectar la nostra. Per tot plegat, l'assenyat tractament que els mitjans han fet de la imatge dels difunts de l'accident és potser el millor homenatge que els podien fer.