2014
“Som a un mes de l'11 de Setembre, que és quan en aquest país tot pot tornar a agafar molta velocitat”
Si aquests dies estan de vacances i encara no ho han fet, llegeixin Victus (edicions La Campanya). No només pel retrat i el relat que Sánchez Piñol fa de la Barcelona del 1714, sinó també per tota la sèrie de reflexions, algunes de rocambolesques, algunes de molt divertides i algunes de molt assenyades que de tant en tant deixa anar el protagonista de la novel·la. Som a un mes pràcticament clavat de l'11 de Setembre i a aquesta data, que és quan tot agafarà molta més velocitat en aquest país, a mi em sembla que no s'hi pot arribar sense la visió de Victus i, ho torno a dir, sense algunes reflexions que l'autor ens deixa anar per allà al mig com aquell que res.“En la mentalitat del comú dels catalans nia un principi moral únic, tan defectuós com entendridor: sempre estan segurs de tenir la raó de part seva. No són l'únic poble a qui li passa. El que té d'extraordinari el cas català és el que en dedueixen: com que tenen la raó, el món els hi acabarà donant. I naturalment, les coses no són així.” Som on som. Carregats de raó. Però té raó en Martí Zuviría de la novel·la. Que tinguis la raó no vol dir que te la donin. Mas parla del “terreny desconegut” on entrarem i Homs adverteix periòdicament que allà on anem “no ens hi espera ningú”. Ens ho haurem de guanyar i tenir la raó no serà suficient. I entre l'entusiasme d'uns (“l'entusiasme només permet veure els entusiastes”, diu el protagonista de Victus) i el seny d'uns altres (“els catalans són els experts més grans del món en invents espirituals inútils”, diu també) haurem de trobar el punt mitjà. El que ens farà falta per convèncer el 15% d'indecisos que encara hi ha.
