La gran batalla

Estem en temps de transició, en un 2013 amb la mirada permanentment posada en el 2014. La seqüència del pressupost ho confirma. Aquest és un any de comptes prorrogats en què els números del 2012 s'ajustaran via decret per complir l'1,58% de dèficit finalment fixat pel govern espanyol. Tot i les crides que li fan formacions com ICV-EUiA, l'executiu d'Artur Mas no es planteja incomplir el límit, sobretot perquè la principal via de finançament de les escuradíssimes arques catalanes són les transferències de l'Estat. Si no fa els deures, li talla l'aixeta.

En vista de la demolidora evidència, les forces es reserven per a la gran batalla que es lliurarà al llarg del 2014. El govern català ja ha anunciat que l'any vinent no retallarà més i ha fixat l'entrada de nous ingressos com a clau de volta d'un pressupost en què el dèficit ha de minvar més, ja que no pot sobreeixir de l'1%. Els ingressos haurien d'arribar de la reforma del sistema de finançament i del pagament dels deutes pendents per part del govern espanyol del qual també s'espera que compensi Catalunya pel fallit impost sobre la banca. Paradoxalment, les tres vies que obren la porta a nous recursos estan en mans de l'executiu de Mariano Rajoy. La triple fórmula del govern català per al compliment del dèficit augura un increment de la tensió amb l'executiu espanyol. El govern de Mas passarà comptes amb el de Rajoy en un moment en què des d'aquí ja s'haurà posat damunt la taula la data i la pregunta de la consulta sobiranista, previstes per a finals d'aquest any.

Si el president espanyol volgués reduir tibantors, alleugeriria l'asfíxia econòmica de Catalunya. Perquè la més que probable negativa de l'executiu del PP a fer-ho afegirà arguments a les portes del referèndum sobiranista. Això, si és que en calen més.