País petit
En una entrevista a l'ACN, la setmana passada, la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, va declarar que no hauria de “preocupar tant” que Unió discrepi sobre el procés cap a l'estat propi perquè és “molt i molt petitona en termes populars, en termes de persones que hi ha al darrere”. I com Déu, després de crear el món, la senyora Muriel Casals va descansar.
Òbviament, Muriel Casals pot posar el llistó de la preocupació on vulgui, però quan es presideix una associació cultural s'ha de mostrar, almenys, tanta preocupació pels problemes intel·lectuals com per les solucions aritmètiques. Tret que ens pensem que la cultura, inclosa la catalana, és només un mercat.
Marcar Unió amb l'atribut que és “molt i molt petitona” és arriscat. Si Unió, amb 15 diputats al Parlament de Catalunya, és “molt i molt petitona”, ERC amb 21, el PSC amb 20 o el PP amb 19, què són? I ICV-EUiA amb 13, C's amb 9 o la CUP amb 3, què són? Si Unió té 6 diputats al Congrés dels Diputats, 3 senadors al Senat, 1 diputat al Parlament Europeu, 16 diputats provincials i desenes d'alcaldes i regidors per tot Catalunya, es pensa Muriel Casals que no representen legítimament els electors en “termes populars” o “en termes de persones que hi ha al darrere”; és a dir, en termes democràtics. O Muriel Casals és una propagandista més del descrèdit d'Unió?
Es fa difícil saber quants vots tindria Unió si es presentés en solitari a unes eleccions al Parlament de Catalunya, de la mateixa manera que és difícil saber si avui dia existiria Òmnium si, fa justament cinquanta anys, l'il·lustre advocat Agustí Bassols (un històric dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya) no hagués iniciat i resolt la reconstrucció jurídica de l'entitat perquè pogués sobreviure al franquisme i arribar a la democràcia. Alguns politòlegs pronostiquen que Unió, en solitari, obtindria una forquilla d'entre el 5% i el 15% dels vots conjunts de CiU: amb els actuals resultats del 25-N, entre 50.000 i 150.000 vots. Aleshores, quin atribut hem de reservar per a Òmnium Cultural, amb 30.000 socis?
A la segona part del Concert per la Llibertat al Camp Nou, la Lídia Pujol va cantar un tema emblemàtic de Lluís Llach: País petit. És el que tenim, senyora Casals, un país petit fet de peces “molt i molt petitones”. I les necessitem totes. I ens han de preocupar totes i ens hem de preocupar de totes. I tant!