Com podria ser la Catalunya estat?

El curs de la dinàmica política a Catalunya fa pensar que la independència és una possibilitat real. La conformació d'una massa significativa de la població favorable a fer aquest pas ha tingut tres locomotores: al davant del tren, estirant, la dels convençuts de tota la vida; a continuació, la dels que han descobert que la solució d'un estat no era tan dolenta com semblava, molt sovint després de convèncer-se que no seria un mal negoci; i, a la part del darrere del tren, empenyent, l'acció política i comunicativa de les estructures de poder de l'Estat espanyol, una fàbrica d'independentistes. Amb aquestes tres locomotores a la data actual, es pot considerar que el tren està en plena marxa. Una cosa ha canviat, i molt, quant a l'estació de destinació d'aquest tren.

Fa uns anys, quan es movia lentament o quan estava parat, no preocupava gaire imaginar com seria el país independent perquè pertanyia a la categoria dels somnis, i també perquè la seva raó de ser era més fugir d'Espanya que no pas saber amb concreció cap on s'anava. Però a mesura que el tren ha agafat velocitat, molta gent es pregunta en què consistirà l'estat català en els primers temps i en el mitjan i llarg termini, alhora que la independència no es veu com un fi en si mateix, sinó com un mitjà per al progrés econòmic i social. Sobre la base que una Catalunya independent és viable econòmicament, és hora de visualitzar fins a quin punt el sentit comú i la intuïció raonada permeten, i en què es concretaria, el nou estat català: Podria garantir la seguretat o les pensions des de bon principi? Quin model econòmic es podria plantejar a mitjan i llarg termini? Quins reptes i oportunitats tindria en els serveis bàsics de l'estat del benestar com salut, educació o protecció social? Quins condicionants i quines prioritats es plantejarien previsiblement en àmbits intervinguts per l'estat com ara l'energia, les infraestructures o el medi ambient?

Aquests interrogants, que ens afecten en la nostra vida quotidiana, tenen múltiples respostes. Només l'acció política real serà capaç de concretar-los, com qualsevol estat normal i corrent. De moment, tres autors, entre els quals m'hi compto, hem fet una aproximació al país que podria ser, en què donem les nostres respostes prenent de referència vuit països petits, comparables amb el nostre, del centre i del nord d'Europa.