El jonc

Coincideixo amb la Carme Forcadell, cap visible de l'organització de la Via Catalana, en el programa L'oracle de Catalunya Ràdio de Xavier Graset. L'any passat per aquest temps ja ens havíem trobat en el mateix lloc, llavors per parlar de la manifestació que ha tingut tantes conseqüències. La veig més prima, més tensa i igual de flexible. He dit flexible, no inflexible, que és el com molta gent la considera. La Forcadell és un jonc. La miren de fer tombar, i ella sempre torna a la posició vertical. Aquestes plantes semblants a les canyes tenen prestigi des que Ramon Muntaner en la Crònica va exposar la cèlebre “metàfora dels joncs” referint-se als Països Catalans: junts, formant una mata solidària, són impossibles d'arrencar, mentre que d'un en un i pel seu compte poden ser desplantats per un nen. La metàfora, amb el permís del nostre cronista, falla: un jonc solitari és molt difícil de ser vinclat. L'Agustí Bartra en va dir alguna cosa. A la Forcadell la volen doblegar retraient-li subvencions per organitzar la Via, acusant-la d'anar a comprar al Marroc les samarretes amb què els encadenats es vestiran, i ella s'hi torna amb arguments: els números estan a la disposició de tothom, i que cadascú es miri la samarreta que ara mateix porta per veure on ha estat confeccionada. “A més, ens va molt bé que els mitjans que ens són contraris esgrimeixin aquestes coses perquè ens fan més propaganda que els que ens ignoren.”

Li pregunto si tenim coberts els trams que ens fan patir, els de l'Ebre, i tot i que diu “encara no” li veig a la cara un sí esperançat. Es tracta de mantenir la tensió: “Pensin que a les comarques de l'Ebre hi viu menys gent que a Sabadell. Allò és un desert.” Però quan ara fa un any vau planejar la Via, ja comptàveu amb aquesta dificultat; la podríeu haver fet més curta. “Havia de cobrir tot el territori i vam confiar des del principi que els barcelonins es mobilitzarien i anirien a l'Ebre, com nosaltres, els de l'Ebre –la Forcadell és de Xerta– amb tanta facilitat anem a Barcelona.” Li dic que jo em quedaré al tram assignat, un dia que la història passa per davant de casa meva. Em penso que l'argument l'haurà fet feliç però és un jonc: “Si vostè vol dir que hi ha participat, quedi's a casa. Si vol dir que l'ha fet possible, vagi a l'Ebre.”