Mas a la Via

Molt bé, doncs si el president Mas diu que si no hi ha consulta el 2014 perquè el president Rajoy no l'autoritza haurem de recórrer a les eleccions del 2016 per posar-nos seriosos, anem l'Onze de Setembre com un sol home a la Via Catalana perquè Rajoy rumiï quin terme del dilema que Mas li planteja l'interessa més. Ja està. Mirin si són senzilles d'interpretar les paraules que el president de la Generalitat va dir l'altre dia per ràdio i que tantes excitacions han generat. Diuen que Mas ha volgut “refredar” la Via Catalana. Jo diria que si parlem de coses mesurables pel termòmetre i si fem cas de l'evidència i del Twitter, l'ha escalfada. I per si els presents a la Via tenien la temptació d'exigir-li a ell la celebració de la consulta, amb molta traça ha traslladat la pressió a Rajoy, que és qui té una carta sobre la taula pendent de contestar i que ja triga. Diuen també que Mas s'ha desdit d'antigues manifestacions i voluntats. Si són molt antigues, de quan parlava de la consulta “sí o sí” (que traduït al català vol dir “tant sí com no” i traduït a la política vol dir autoritzada o no autoritzada per qui té la potestat de fer-ho), no hi ha dubte que s'ha desdit. Ara: si ens atenem a manifestacions més modernes, més pensades, mesurades i assessorades pels organismes consultius que ell mateix ha creat, Mas ha dit el que diu des de fa mesos. O la consulta és legal, amb un cens i unes urnes de debò o no servirà de res, farem riure i ningú a Europa i al món ens farà cabal ni ens tindrà per res. És clar que declarar unilateralment la independència després d'unes eleccions també deu ser una acció il·legal, però sempre serà conseqüència d'haver exhaurit totes les altres vies, també les del diàleg i la negociació. Que triï Rajoy.

Jo acabaria aquí perquè trobo que les declaracions de Mas no donen per a més, però com que encara em queda espai parlaré de campanes. Els bisbes de Tortosa, Sant Feliu i Solsona no permetran que es toquin les de la seva jurisdicció durant la Via Catalana perquè diuen que aquests instruments de percussió no han de fer política. El que passa és que tot està tan summament polititzat, tothom està, com acabem de veure, tan excitat, que les campanes fan política tant si sonen com si no. De quan estudiàvem semiòtica: la falta de senyal és un senyal.