Avui

Avui em llevaré, faré les habituals ablucions, esmorzaré una mica i m'encaminaré a l'estació perquè el tren em desplaci a Barcelona. No sé si em vestiré ja d'entrada amb la samarreta groga de la Via o esperaré a fer-ho a la tarda. Ja ho pensaré. La samarreta la vaig anar a adquirir d'urgència diumenge al matí a la redacció d'aquest diari, el meu diari, El Punt Avui, perquè pertot les havien acabades i em van dir que aquí en quedaven existències. M'hi vaig trobar l'actor Joel Joan, que anava tan venut com jo, i junts ens vam emprovar les talles en oferta. Ell tan esvelt i prim i jo tan així com sóc, i ens va anar bé la mateixa XL. Aquesta Via m'ha de donar moltes satisfaccions, queda clar d'entrada.

A Barcelona baixaré a l'estació d'Arc de Triomf i xino-xano m'encaminaré al parc de la Ciutadella per participar en la retransmissió que RAC1 farà de la cerimònia institucional de cada any per la Diada. L'acte se centrarà en les figures de Salvador Espriu i de Bernat Metge però ja veig venir que tots tindrem el cap en un altre lloc, en la Via de la tarda. Els autors de Final del laberint i de Lo somni segur que comprendrien la nostra distracció. L'any passat ja va anar així. En l'aire del matí es respirava la manifestació multitudinària d'unes hores més tard al centre de Barcelona.

Enllestida la retransmissió de l'espectacle, agafaré de nou el tren, i cap a Mataró. Optaré pel tren i no pel cotxe perquè m'han dit que la circulació a Barcelona serà complicada i perquè mitja família va a fer la Via a l'Ebre i el necessita. Jo em quedo perquè, com he dit i repetit aquests dies, un dia que la història passa per davant de casa en vull ser testimoni i participar-hi. Dinaré –bé–, en un lloc que es troba molt a prop del solar unipersonal que tinc assignat, i quan sigui l'hora, ara sí amb la samarreta reglamentària, aniré a formar. A partir d'aquest moment i d'una mica abans, sóc incapaç d'afigurar-me com transcorreran els esdeveniments. Sé que serem molts, que vindrà gent de lluny pel túnel de Parpers que comunica amb la Catalunya de l'interior, que hi haurà més d'una fila, que ens hem de donar les mans i que sentirem les campanes de lluny, però no sé calibrar el grau d'exaltació, emoció i sentiments compartits. Els ho explicaré demà.