Adolescents

Tota la vida sentint-nos a dir que el nostre futur són els joves, que són els que fan avançar el món perquè tenen aquest punt d'eixelebrats, d'atrevits, que un va perdent a mesura que es va fent gran; i ara sembla que no, que aquest punt de gosadia, d'improvisació, d'imaginació, de risc, ara resulta que això és dolent. Si més no, el conseller Vila diu que ho és pel procés de transició nacional. “No podem anar pel món amb actituds adolescents”, ha dit aquest cap de setmana. Doncs saben què els dic? Que Déu nos guard que ens fessin triar entre el seny o la rauxa. Què vol dir Vila quan sosté que no ens hem de comportar com a adolescents? Ja hi som? Ja torna el discurs del seny, el del poc a poc i bona lletra, del diàleg amb l'Estat? A Madrid fa no res que han engegat l'operació diàleg i ara ens faran creure que som nosaltres, els poc dialogants, els adolescents eixelebrats! Les millors idees en ciència surten dels joves, perquè proven coses que els altres, amb tant de seny, ja han descartat d'entrada. I ja no parlem dels grans èxits empresarials que quatre adolescents són capaços de tirar endavant des d'un garatge. O dels quatre peluts adolescents que es posen a cantar i que la seva música dóna la volta al món. Repassin la història i veuran que a vegades el seny ha estat un fre, i que sovint la rauxa, aquesta capacitat adolescent d'arriscar, és el que ha fet avançar. No és als adolescents, a qui els toca dir sovint als seus pares que se'n van de casa? Marxaran o no, podran fer-ho o no, se'n sortiran o no, però dir en veu alta que te'n vas, que vols fer la teva vida, a mi em sembla que tot sovint és justament d'adolescent. I que no passa res.