Te'n penediràs?

Hi ha poques ocasions en què un pot formar part de la història. I avui n'és una. Ho va ser la manifestació d'ara fa un any a Barcelona, ho va ser el concert del Camp Nou, però ho serà sobretot la cadena catalana que aquest país farà avui. I el risc de no ser avui a la Via Catalana és justament aquest, el de penedir-se sempre més de no haver format part de la història i de no poder dir allò de “jo hi vaig ser”. Ni dos-cents mil ni tres-cents mil. Avui serem molts més. Anirà bé. Serà un esclat, i serà la prova definitiva que aquest és un procés imparable, que no té aturador. Avui no és dia de preguntar-nos per què a Madrid tothom –i aquí alguns– ens retreu la despesa que comporta la cadena i, en canvi, ells fan un gran malbaratament públic per uns Jocs que mai arribaran a celebrar-se; i no és dia de preguntar-nos per què els bisbes que no volen saber res de la cadena amb l'argument que no entren en política –i que hi ha qui ens vol fer creure que els estem fent moobing– no els hem sentit mai aixecar la veu contra 13TV, aquesta cadena que paga la Conferència Episcopal i que ens insulta diàriament; i no és tampoc dia de preguntar-nos qui negocia amb qui, qui voldria que el fessin passar per negociador i no ho és, a qui li fan passar i en realitat no ho és, i per què hi ha diaris que s'inventen coses. Avui, deia, és simplement el dia que hem de sortir i fer la cadena, donar-nos les mans els uns als altres i expressar, en aquesta foto magnífica que traslladarem al món, que volem fer via. Volem fer Via, volem fer una consulta, volem un estat propi i ho volem tan aviat com sigui possible. Avui és un dia per dir-ho en veu alta. Del com, ja en parlarem demà.