Opinió

De la cuneta estant

Artur Mas sap que, llevat que no hi hagi un punt d'inflexió extraordinari, no tornarà a governar. No tornarà a governar amb majoria i potser tampoc en minoria. Té problemes interns a CiU, des d'on el cronomètric Duran Lleida el bombardeja amb foc amic cada mitja horeta. En el pla nacional pot estar essent desbancat per ERC. En el pla social, l'aplicació de retallades i l'ofec econòmic a què el sotmet el govern espanyol fan que el president no rubriqui (o no pugui rubricar) polítiques alternatives. Si, a més, hi sumem les atzagaiades i telefonades contundents que deu rebre dels honorables i il·lustríssims integrants de l'anomenat lobby del Pont Aeri, és lògic preguntar-se, ja des d'un punt de vista merament clínic, per la capacitat de resistència del sistema nerviós del president. Ara la pregunta en clau política és: quins arguments trobarà Mas per continuar apostant per un projecte polític que contempla la seva pròpia dissolució com a governant? Ho farà per dignitat o per un orgull personal benentès? Ho farà per consciència de saber que tot un projecte col·lectiu gravita al voltant de cadascun dels seus moviments, per mínims, subtils i zen que siguin? Caldrà veure si la lògica cegament pragmàtica de partit permet aquestes escletxes d'èpica.

Avui la il·lusió i la inquietud es fonen en un mateix moment: Mas és un polític afeblit i, alhora, poderós; és imprescindible i, alhora, és un gegant amb peus de fang. Els interrogants són granítics: amb la intenció de tornar a ser una figura galvanitzadora, Más té alguna carta amagada per fer un gir en la seva política social?; són conscients, la societat en general i els partits d'esquerra en concret, que sense la figura del criticat (i de vegades criticable) president Mas s'afeblirien moltes de les energies polítiques que caracteritzen aquest moment tan meravellosament complex, incitant i transformador?

Si el director Albert Serra no capgira la tendència, les pel·lícules de cinema que narren sensacions, pors, desitjos i tot l'univers que es desplega a dins dels caps dels protagonistes continuaran no tenint gaire predicament a la nostra època. És una llàstima. Perquè la figura de Mas dóna per a un emocionant guió sobre el combat de les idees. En l'alta nit, una llum encesa al Palau de la Generalitat; un cap en ebullició, l'obligació del tot o res, el magnetisme del buit des de dalt del precipici: és caiguda o vol lliure?

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.