Els èxits de García-Margallo

És un crac, aquest José Manuel García-Margallo, el ministre d'Afers Estrangers espanyol. No para de recollir èxits, l'un rere l'altre. Suposo que vostès no tenen cap dubte que l'Estat en general, però sobretot ell en particular, portaven mesos i mesos intentant que la comunitat internacional es pronunciés en contra d'una possible independència de Catalunya. Fins fa quatre dies l'èxit de García-Maragallo havia sigut perfectament descriptible i entre la comunitat internacional hi havia el que ells en dirien “una majoria silenciosa”. La comunitat internacional practicava un silenci revelador, m'atreviria a dir que intel·ligent, esperant els esdeveniments. L'Estat no els havia convençut (nosaltres segurament tampoc) i per això la comunitat feia allò que s'ha de fer quan un no té clar què ha de dir, i que no és res més que callar. Un silenci revelador també del fracàs del Ministeri d'Afers Estrangers espanyol. Ha passat l'11 de Setembre, ja tenim la carta de Rajoy al Palau de la Generalitat (vistos els brillants arguments, la veritat és que se la podia haver estalviat) i García-Margallo continua recollint èxits un rere l'altre. Divendres li surt el primer ministre de Letònia dient que si un dia Catalunya és independent ell no tindrà cap problema per reconèixer-nos oficialment. El Financial Times fa un editorial advertint del comportament immobilista de l'Estat, una dotzena de diputats ja han anunciat que portaran el cas català al Parlament britànic i ahir mateix el primer ministre de Lituània s'hi afegeix i felicita els catalans per la cadena humana de dimecres. És fantàstic, aquest José Manuel. Un èxit rere l'altre. Enhorabona!