Cercas

Em diuen que dintre del partit Ciutadans hi ha oberta una discussió per si acaben donant suport a la celebració de la consulta. Naturalment per votar “no”, i també, i molt principal, per deixar sol el PP, que disputa a Ciutadans espai polític. Segons les enquestes hi ha a Catalunya una majoria de por que voldria ser consultada, i com que entre aquesta n'hi ha d'haver molts amb el vot negatiu decidit, Ciutadans els vol arreplegar. El problema per a ells, i suposo que aquest deu ser un dels grans punts de la discussió, és que situant-se a favor de la consulta abonen en aquest punt les tesis de Mas i de Junqueras i això pot ser incomprès pel seu electorat més radical. Ja ho veurem.

En tot cas, aquest cap de setmana l'escriptor Javier Cercas, que és proper a Ciutadans, ha mirat de dinamitar les tesis dels sufragistes del partit amb un article molt enrevessat al diari El País on situa la consulta en un estadi més perniciós que la mateixa independència. Alguns admiradors de Cercas s'han estranyat que l'escriptor vinculat a Catalunya sigui impermeable a l'aspiració de tants catalans que volen ser consultats.

A Anatomía de un instante, el millor text sobre el cop d'estat del 23 de febrer del 1981, Cercas escriu un capítol brillantíssim quan afirma que els tres executants del cop per separat, Armada, Milans i Tejero, tenien un greuge personal, professional o polític amb cada un dels tres diputats que aquell dia no es van ajupir al Congrés, també per separat: Suárez, Gutiérrez Mellado i Carrillo. Un joc de simetries molt propi del Cercas admirador de Borges. Només que hi va haver un quart que no es va ajupir i que, al contrari d'alguns, no es va amagar ni fugir. Parlo de Jordi Pujol, que es va mantenir ferm i despert al Palau de la Generalitat i va ser una peça fonamental perquè el cop fracassés. Pujol, a més, i aquesta és la suprema simetria que Cercas oblida, representava allò que unia els tres revoltats: els nacionalismes que treballaven en contra de la unitat d'Espanya. Pujol i el seu gest no són gairebé esmentats al llibre. Per Cercas l'espai mental és Espanya i aquí és on Ciutadans es deuen trobar encallats: si estan a favor de la consulta entren de ple en el sistema polític català, si hi estan en contra la referència és Espanya, la de Cercas i tants dels seus.