Data i pregunta

Com que Mariano Rajoy va fer una jugada intel·ligent i va contestar a Mas oferint-li un diàleg “sense data de caducitat” ara tampoc es tractava que des d'aquí ningú li digués que no volem dialogar. Només faltaria! Nosaltres som gent educada. Però d'aquest diàleg nosaltres hauríem de saber per què i fins quan. Perquè aquesta és la qüestió. Perquè el comptador no és a zero i el diàleg (aquest diàleg que no es veu per enlloc, sinó tot al contrari) no pot ser infinit. Fa anys que ho som, nosaltres, de dialogants, que contribuïm a l'estabilitat de l'Estat, que salvem governs i intentem que se'ns escolti. I res. No. El comptador no és a zero, senyors. En només dos anys més d'un milió i mig de catalans han sortit al carrer en dues ocasions. I això que ara és l'hora de la política està molt bé dir-ho però no s'oblidin que la política ja hi ha dit la seva, també: el setembre del 2012 el Parlament de Catalunya va aprovar amb una àmplia majoria una resolució en favor del dret a decidir; al novembre hi va haver unes eleccions i el resultat va donar una suma molt clara; i no s'oblidin que el primer que va fer el nou Parlament va ser, el gener passat, aprovar una declaració de sobirania a la qual hi van donar suport 85 dels 135 diputats. El comptador no és a zero. Ni aquí ni allà. Provi si vol, president Mas, de fer una nova declaració del Parlament en el debat de política general de la setmana vinent, però no perdi llençols a cada bugada fent un intent rere l'altre per fer pujar al carro el PSC. Ens cal data i pregunta. De la consulta o, si no pot ser o no vol, de les eleccions. El resultat serà espectacular. I el diàleg de veritat començara aquí.