Convergència i desunió

A Duran i Lleida, posi nerviós a qui posi nerviós, se li ha de reconèixer que és coherent. Una altra cosa –ho he dit en alguna altra ocasió– és que té l'habilitat de dir les coses en el moment més oportú (llegeixi's inoportú per als seus socis). Deia Duran dilluns a La Vanguardia que vol una tercera via, que està molt bé fer una consulta però que l'important és què passarà després. Ell ho té clar: “Quan arribi el moment, Unió ajudarà a fer que un sector ampli de la societat que no vol ni rendir-se ni desaparèixer com a nació tingui altres opcions que no siguin la secessió o l'assimilació i submissió.” Més clar, l'aigua. Ponts amb Espanya i diàleg, perquè deia finalment: “La declaració unilateral d'independència deixaria durant anys i anys Catalunya aïllada en un món cada cop més independent, on només les grans unitats regionals tenen possibilitat de supervivència.” Caram. He anat a buscar la ponència política del darrer congrés de CDC del març passat. I s'hi diuen coses com: “La centralitat política a Catalunya s'ha desplaçat cap al sobiranisme i el dret a decidir sense complexos”; “volem seguir el procés per al reconeixement de Catalunya com a nació de ple dret”, i “Convergència ha de promoure el debat en el si de la societat per tal de construir l'estat propi que ens garanteixi la pervivència com a nació i la viabilitat com a societat”. També, més clar, l'aigua. Mas ironitzava l'altre dia que a Espanya ja ha començat la campanya pel no. Doncs a casa dels seus socis també. I, encara que CDC i UDC es facin un tip de dir que no passa res, que a la consulta (si n'hi ha) hi arribaran junts, la veritat és que això ja no s'ho creu gaire ningú.