Opinió

Vuits i nous

Català balear

Hem de fer costat als mestres, pares i alumnes de les Balears que s'oposen a la llei d'ensenyament pensada per fer del català una llengua de tercera, per darrere del castellà i de l'anglès, i en definitiva aniquilar-la. Si pogués m'uniria a les manifestacions uniformades de verd i diumenge assistiria amb la samarreta preceptiva a la concentració que es prepara a Palma i altres ciutats. Hi aniran la meva germana i el meu cunyat, que són d'allí i que quan es tracta de defensar el català valen per quatre i van a totes.

El president balear Bauzà és una mala persona i també un ésser que viu als núvols. Ha fet aquesta llei, que rep el nom de TIL, calculant que ningú entre els ciutadans s'hi podria oposar: com hi podria algú estar en contra si reforça l'anglès, llengua de present i de futur, la moneda corrent avui al món en el camp de les comunicacions, el sistema sonor de molts dels turistes que recalen a l'arxipèlag? El TIL hauria pogut optar per l'alemany, majoritari entre els estiuejants de Mallorca, però llavors hauria semblat massa utilitarista i s'ha de dissimular.

El que passa és que el mandatari no tracta amb taral·lirots sinó amb gent formada, com per definició són els mestres, i d'una hora lluny se li ha vist el llautó: reforça l'anglès perquè el català quedi atrapat. És una estratègia: primer València, després Aragó amb la Lapao i ara Balears amb el TIL. Que el català se'l confitin a Catalunya, si tant els agrada, i ja hi actuarem en contra així que en tinguem l'ocasió. I volen que ens quedem.

Bauzà veia venir que la seva TIL seria contestada per alguns docents, i en això demostra estar al cas, però es pensava que seria cosa de quatre dies i quatre caps calents, i en això es veu que no entén res. Classes buides, carrers plens i amb “el TIL per la culata”, com deia algú en el diari Balears.

La llei ha estat finalment aprovada perquè Bauzà i els seus tenen de les majories absolutes una idea pintoresca, per no dir totalitària. Es pensen que amb la majoria a la mà ja no cal dialogar ni pactar ni fer cas de ningú: ni dels mestres. Va dir Bauzà, i aquí ens va acabar els quartos i ens va oferir l'exacta mesura de la seva talla: “Quan els mestres vegin reduïda la nòmina, cediran.” No la raó, no la pedagogia: el pacte de la fam. Diumenge, a la manifestació, si no en cos, en ànima.