Qui fractura qui?

Diu Alícia Sánchez-Camacho que la societat catalana està fracturada, i que ho està per culpa del govern de Mas. Caram. Suposo, Alícia, que la contraposició d'aquesta societat fracturada que descrius deu ser Espanya, que hem d'entendre que consideres un exemple de cohesió. Deu ser casualitat, però la líder del PP català feia ahir aquestes declaracions en el ple del Parlament just quan el seu partit a Madrid està cometent barbaritats de l'alçada d'un campanar en el terreny de la immersió lingüística. Si posessin en pràctica la cohesió que prediquen, Espanya estaria orgullosa de la seva riquesa idiomàtica i consideraria el català, per posar només un exemple, un valor i no pas una nosa, que és el que em sembla que és per a ells. Un estat cohesionat no expulsaria mai una part del seu territori, ni lingüísticament ni socialment, i mostraria amb orgull al món i a tots els seus ciutadans la seva riquesa. Però no. En comptes de considerar-ho un valor, el govern d'aquest Estat tan cohesionat acaba de votar contra la proposta que el català sigui un requisit a la justícia, té ministres que consideren que el català és un idioma que només serveix per adoctrinar els nens a l'escola o a la televisió pública i, just quan aquí reclamem diàleg, la resposta ha estat la d'aliar-se amb UPD i declarar el castellà llengua vehicular a Catalunya (“se van a enterar”) i donar suport a les polítiques de Bauzá a les Illes. Qui l'ha provocat, aquesta fractura, Alícia? Si està passant el que està passant, no deu pas ser perquè és Espanya la que té una fractura, gran i irreversible, Alícia? No és pas l'Estat el que hauria de reflexionar si està fracturat i per què?