Oradors, 1

Artur Mas, el president, és un orador sensacional, el millor de la cambra, sempre que no llegeixi els discursos o els hagi redactat ell en persona. El que va llegir dimecres a l'inici del debat de política general, com que com és normal en aquestes ocasions estava fet de peces subministrades per les diferents conselleries, per moments dequeia i contenia tantes errades sintàctiques que el mateix Mas, que en això és tan curós, es veia que se'n sorprenia. Vol dir que al gabinet de presidència, que és on s'hauria d'haver unificat i corregit el discurs, alguna cosa falla. Una vegada, el president Montilla va ser convidat a fer una conferència de continguts autobiogràfics. En acabat, em va venir a trobar un membre del seu gabinet a qui conec des que érem petits. Em va preguntar què m'havia semblat. “Què m'ha semblat? Que no ha explicat la seva vida sinó la teva.” No cal arribar a aquests extrems, però alguna operació de perruqueria exigeixen els discursos que un president ha de pronunciar en un Parlament. Quan cap al final Mas es va equivocar i en comptes de “mitjans” va llegir “mitjons” és perquè els tenia garrons avall. Després, en les rèpliques, es va servir d'unes notes en uns paperets, i ara descansant el cos en una cama, ara en l'altra, tot va anar com una seda i va sortir el Mas de verb precís i molts cops imbatible.

Oriol Junqueras no llegeix els discursos però sembla que reciti el text que s'ha après la nit abans. Ara narra un episodi històric, ara és a la Via Catalana, ara fa d'alcalde, ara violenta un sil·logisme, i quan ha acabat ha deixat sobre el faristol una construcció inexpugnable sense cap obertura ni pedra que sobri i la bandera al cim. Mas el té de soci. Si no, seria interessant veure com assaltaria les fortaleses granítiques del líder republicà.

En la categoria d'oradors vius i eficaços, Junqueras ha desplaçat a la tercera posició Albert Rivera de Ciutadans, que en l'anterior legislatura ocupava la segona. Rivera ja no interpel·la Mas, sinó que ho fa a Alícia Sánchez Camacho del PP, amb qui disputa el vot espanyolista. Guanya Rivera. Per això, mentre l'Alícia, amb aquells andares, crida i s'enfila com volent fer oblidar unes indiscrecions que se li saben i intenta salvar el prestigi del govern espanyol, ell somriu, expressió que no se li havia vist mai.