Avui és festa
Fer-se gran
Sigui com sigui, les fases de transició cap al nou ‘status' sempre són complicades
Un dia l'amic Lluís va anar al CAP per una visita rutinària. El va atendre una infermera desconeguda (tot simpàtica ella) que el va rebre amb un pessic afectuós a la galta: “Apa, trempat, ja et pots treure la camisa. I ara, ben maco, estira't que et mirarem la pressió.” L'amic Lluís, amb seixanta anys acabats de fer, va sentir en aquella cantarella i en el tracte infantil que rebia uns senyals d'alarma total. Aquell dia l'amic Lluís va saber que era un vell. La identitat individual és sempre el resultat de la mirada de l'altre. Bonjour, vieillesse!, va pensar. De fet, ja en tenia alguna pista íntima (als genolls, l'esquena, etc.) i ja s'havia trobat dient coses com aquesta: “Això em fa venir al cap un poema que ara no recordo i aquella cançó d'un que no sé ben bé com es deia i, clarament, aquell lloc tan bonic que ara mateix no sabria dir-te on és.” L'amic Lluis estava en perfectes condicions per copsar la trista ironia de la brometa de Woody Allen: “Jo només porto ulleres per qüestions menors, per coses com conduir el meu cotxe... o per trobar-lo.”
Sigui com sigui, les fases de transició cap al nou status sempre són complicades. Pensin en un grup d'amigues –senyores d'una certa edat– que l'altre dia van decidir anar a sopar i rematar l'operació amb rialles i uns quants gintònics. Tornant a casa van entreveure un control d'alcoholèmia amb la parafernàlia pròpia dels Mossos. Conscients dels graus d'alegria que portaven al cos, l'alarma, al cotxe, va ser general. Quan la conductora va obrir la finestreta amb cara de xai camí de l'escorxador, el mosso va repassar els continguts d'aquell vehicle. La seva mirada freda va avaluar l'aspecte d'aquelles senyores i es va afanyar a deixar-les passar sense cap test i com demanant disculpes. La depressió al cotxe va ser immediata: l'agent les havia considerat massa grans per anar borratxes. Les amigues es van lamentar amargament. Havien de trencar aquell seu aspecte mongívol, havien de llençar les ulleres i tatuar-se per tots cantons... Aquella diada i l'inesperat final de festa, em diuen, els ha quedat marcada com una data de caducitat.
