En clau estratègica

El desembre del 2012, el Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) presentava al govern el document estratègic Catalunya: visió i objectius econòmics de futur, on es proposaven 38 fites a assolir en els propers anys, fites vinculades a sis àrees clau de l'economia, és a dir, als actius o formes de capital que determinen en l'actualitat la riquesa de les nacions.

Ens referim al capital humà (l'educació, la salut i el talent de les persones), el capital físic (la planificació, finançament, execució i manteniment d'infraestructures del transport, hídriques, energètiques i de telecomunicacions), el capital tecnològic (la recerca bàsica i aplicada, la innovació i especialització), el capital organitzatiu de les empreses (la seva dimensió, la internacionalització, les seves fonts de finançament, el seu model de governança i la seva productivitat), el capital institucional del sector públic (el seu disseny institucional, procedimental i relacional) i el capital social (la densitat del teixit associatiu i la fortalesa i iniciativa de l'anomenat tercer sector civicosocial).

De manera semblant, en el discurs del president Mas del darrer debat de política general del dia 25 de setembre passat hom pot trobar també, i creiem que per primera vegada, un intent d'ordenació de les àrees que van bé a Catalunya, dels aspectes a millorar i dels projectes prioritaris de futur. En cada cas, s'ha optat per una tria de deu punts. Curiosament, no els hem vist reflectits en cap seguiment informatiu dels mitjans de comunicació. Val la pena, doncs, recollir-los.

Les deu àrees que van bé segons el president Mas són: 1) el sector exterior tant en el vessant econòmic (exportacions, inversió estrangera i turisme) com en el vessant cultural, de la llengua i esportiu; 2) el fre a la destrucció d'ocupació; 3) la millora dels resultats escolars i la reducció de l'abandonament escolar prematur; 4) la consolidació i millora d'alguns paràmetres de salut; 5) la millora en recerca, desenvolupament, innovació i universitats; 6) algunes polítiques de benestar (infància i serveis socials); 7) la reducció del sector públic; 8) alguns indicadors en seguretat i justícia; 9) la bona evolució de les activitats agràries (en infraestructures i inversions), i 10) la intensificació de l'accés de les famílies a l'habitatge.

Els deu aspectes a millorar són: 1) el nombre de persones en risc de pobresa; 2) l'elevat nombre d'atur juvenil (53,9%); 3) la lluita contra l'atur de llarga durada i més grans de 45 anys; 4) la protecció a la dependència; 5) l'augment de les llistes d'espera per a intervencions quirúrgiques no urgents; 6) l'insuficient coneixement de l'anglès i de llengües estrangeres; 7) els retards en els pagaments a proveïdors; 8) la davallada de la inversió pública; 9) la manca de reactivació del crèdit a les empreses, i 10) la caiguda del consum intern.

Finalment, el govern va presentar deu projectes de futur. Aquests tipus de documents i anàlisis aporten, al nostre parer, una clau que sovint tenim el risc d'oblidar: el debat sobre el futur del país no pot ser monotemàtic, sinó que s'ha d'abordar en tota la seva complexitat, i cal ponderar tots els seus components. Òbviament alguns d'aquests punts poder ser discutibles, però fer-ho és indispensable tant per poder deliberar bé sobre el futur com per poder endegar el que ja és al nostre abast.