12 d'octubre: tolerància zero

La nostra transició nacional ha sofert i sofrirà fortes ofensives per part de l'Estat i de les seves clavegueres, i a més també per part d'una petita part de la nostra societat: la dels poderosos que han viscut i viuen del negoci d'Espanya. Fins avui hem patit una ofensiva en contra de la nostra llengua, el nostre sistema educatiu, els mitjans de comunicació, la projecció exterior i, no cal dir-ho, hem patit també un enduriment de l'espoli econòmic i del finançament. També hem patit un altre atac al si de la Policia de Catalunya (un de poc conegut) a través d'una estratègia duta a terme pel ministre de l'Interior, Jordi Fernández Díaz, i per l'actual delegada del govern a Catalunya, la senyora Llanos de Luna. Aquests s'han proposat redesplegar els cossos i forces de seguretat de l'Estat aprofitant el marge d'algunes de les competències supracomunitàries que no té la nostra policia, tot exhibint el múscul de l'Estat davant els ciutadans de Catalunya. Controls de carreteres inexplicables, exhibició de vehicles usant les llums de prioritat policial, operacions d'informació i operacions en col·laboració amb algunes policies locals per tal de marginar els Mossos d'Esquadra... i més greu encara: a Catalunya l'Estat ha portat nombrosos efectius acabats de sortir de les acadèmies de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil per tal de reforçar unes competències fictícies, inflades, i deixant desemparades, d'aquesta manera, àmplies zones de l'Estat espanyol que tenen un dèficit important d'efectius. Allò que cal és exhibir-se a Catalunya amb nous cotxes, uniformes brillants i amb la rojigualda. Davant de tot això la nostra policia ha patit retallades en les seves retribucions econòmiques, en els seus equipaments, i des de fa més de dos anys l'Institut de la Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) no ha pogut fer ni una nova promoció, col·locant així en una situació límit algunes zones del país que necessiten un important reforçament d'efectius, la remodelació d'algunes instal·lacions i la renovació d'una part important del seu parc mòbil.

Tot i l'actual situació de la Policia de Catalunya –Mossos d'Esquadra–, aquest cos ha afrontat tots els reptes d'aquests darrers anys: una vaga general, el moviment del 15-M (amb el trist espectacle de la plaça de Catalunya i del parc de la Ciutadella), la reunió del Banc Europeu, i últimament les grans mobilitzacions sindicals, del món educatiu, l'Onze de Setembre i la Via Catalana. La Policia ha protegit en tot moment tots i cadascun dels ciutadans, fossin de l'opció política o sindical que fossin, tot i els intents de provocació que ha patit el cos i, evidentment, sense passar per alt alguns errors tàctics i professionals. Tot això s'ha fet sense oblidar el dia a dia en contra de la delinqüència i amb l'habitual tasca informativa que la policia du a terme per prevenir-la o reprimir-la.

Ara, des de certs sectors de la premsa de Madrid i d'alguns mitjans audiovisuals i digitals, s'està fent una crida a assistir a Catalunya a dos actes que els sectors de la ultradreta espanyola volen transformar en actes reivindicatius durs contra el sobiranisme català i, més en concret, contra l'independentisme i el dret a decidir. Aquests dos actes porten amb ells de manera implícita l'organització a preus reduïts de viatges col·lectius des de diferents punts de l'Estat cap a Tarragona i Barcelona. L'intent de desestabilitzar la situació catalana i el seu procés cívic i pacífic està en marxa. Però aquests dos actes també poden suposar una gran oportunitat perquè la Policia de Catalunya (Policies Locals i Mossos d'Esquadra) tingui una oportunitat d'or de demostrar als ciutadans la seva aportació imprescindible a la transició nacional, i aquesta és la de portar amb total imparcialitat l'ordre democràtic i la seguretat ciutadana, tot evitant qualsevol violència vingui d'allà on vingui i intervenint, alhora, amb el màxim rigor. També és molt necessària la participació dels ciutadans evitant qualsevol provocació i donant, en tot moment, suport a la Policia de Catalunya: informar de qualsevol esdeveniment o informació que pugui dur a la desarticulació de qualsevol acte vandàlic o de violència per part de l'extrema dreta o per part de provocadors “pagats” per aquestes dues diades –ja se sap, hi ha de tot. També els poderosos d'aquest país, les autoritats de l'Estat a Catalunya i el govern de la Generalitat han de coordinar-se per evitar qualsevol confrontació. El model català que ha estat admirat per tot el món és un model cívic de tot un poble unit, amb totes les generacions, i aquesta imatge no l'ha de trencar ningú.

Els participants en la concentració organitzada a la plaça Catalunya per associacions properes al PP i a C's tenen tot el dret a manifestar-se i han de tenir el respecte de tota la nostra societat –i evidentment com sempre, han de tenir la protecció de la Policia de Catalunya–. Però ells també han de tenir la responsabilitat d'evitar que ‘energúmens' de l'extrema dreta s'infiltrin en aquesta concentració per provocar o crear alteracions de l'ordre democràtic. Una altra concentració, la que teòricament es durà a terme al parc de Montjuïc, està convocada pels grups ultres d'extrema dreta, franquistes i nazis. Aquestes manifestacions en anys anteriors estaven formades per un nucli reduït de l'extrema dreta coneguda de Catalunya i també per nostàlgics del franquisme. Aquest any, amb l'arribada de l'extrema dreta provinent de la resta de l'Estat, la Policia de Catalunya requereix una important tasca d'informació, prevenció i, si cal, de repressió, donat que cal evitar al preu que sigui que una transició nacional, exemplar i cívica com la catalana, sigui desestabilitzada per uns quants ‘energúmens'. Tampoc no seria sobrer que la Policia de Catalunya faci tasca de prevenció de possibles accions en contra de les nostres institucions, dirigents, associacions cíviques, culturals, etc.

Aquest 12-O, tot el respecte a aquells que es vulguin manifestar pacíficament i dins d'un ordre democràtic. I tolerància zero amb aquells qui vulguin alterar la nostra societat i els seus processos democràtics que lliurement decideixi.