Per rentar-se el cul

Els catalans acostumem a escarnir el boom immobiliari espanyol com una dolença aliena al nostre codi genètic: però a Catalunya, mentre alguns viatjaven a Ítaca, d'altres ja n'havien venut tots els roquissars. Una bona mostra de la fal·lera pel totxo han estat els auditoris faraònics que poblen molts racons del país. Però l'obsessió de cada ajuntament per tenir el seu caramelet sonor no sempre ha comportat bones programacions ni la dinamització musical del territori. Preneu com a exemple L'Atlàntida de Vic, un auditori pel qual les administracions varen invertir 34,5 milions d'euros, però en què hi escoltareu pocs concerts, perquè obrir-ne la sala gran –de 800 butaques– té un cost que només poden saldar grans productores o cors amateurs que hi vagin de franc. Tot i tenir espais de cambra aptes per acollir concerts d'estudiants o de músics locals, els seus responsables passen olímpicament dels artistes de la plana. Aquesta és una constant dels nostres equipaments, que han gastat tota la pasta del món en la façana per acabar-hi fent obres de teatre made in Focus, visites del cor del Liceu amb greatest hits operístics i concerts de valsos i polques. Com l'Auditori Josep Carreras de Vila-seca, infraestructura de 2,7 milions d'euros sufragats per tots els catalans on s'hi pot veure una temporada de tardor de només deu concerts, alguns dels quals es programen també a Barcelona.

Molts d'aquests auditoris van néixer amb l'excusa d'acollir-hi orquestres, però són formacions que, mancades d'una programació estable, acaben essent simples sumes de músics free lance sense relació amb el territori ni els seus compositors, i d'una qualitat que no podem exportar enlloc. No és culpa dels seus músics, sinó d'una administració que ha permès la disbauxa del totxo musical sense tenir cura d'un públic que ompli els auditoris catalans i que estimi els seus artistes. Si escarnim els aeroports buits, hauríem de fer el mateix amb els nostres equipaments musicals i denunciar tots aquells gestors genials que avui agafaran aquest article i, com sempre, l'aprofitaran per rentar-se el cul.