Policia

L'altre dia, el retornat a TV3 Josep Puigbò preguntava a l'historiador Josep Fontana quines reminiscències franquistes detectava en la societat actual. En va enumerar unes quantes. Jo hi hauria afegit l'aversió per la policia. Els “grisos” ens van estomacar tant, hi ha tantes imatges desagradables de les seves càrregues a peu i a cavall, que per molt que hagin canviat el color de l'uniforme, que obeeixin a autoritats democràtiques i que nosaltres, a Catalunya, disposem d'un cos nou de trinca que no té escorrialles del passat tenebrós, quan ens trobem en presència d'un uniformat el mirem amb aprensió i desconfiança. Després reclamem la policia davant de qualsevol incidència i la volem a prop de nit i de dia, però la reserva quotidiana es manté.

Dic que això ens ve del franquisme per no remuntar-me a la tradició àcrata del país, al moviment negacionista de l'autoritat que va impregnar no només una part substancial del moviment obrer sinó que en certs moments va seduir senyors de taulell i merceria i alguns perfectes pares de família que aspiraven als Jocs Florals. L'anarquisme o les seves aproximacions han creat molts màrtirs: Ferrer i Guàrdia, el Noi del Sucre, Joan Peiró... Hi ha pobles que hi tenen carrers i instituts d'ensenyament dedicats, i això, encara que sembli que sigui un adorn del nomenclàtor, pesa molt. Jordi Pujol, que per família i convicció és la persona més allunyada de la ideologia anarquista, va crear el cos dels Mossos pensant que una nova i pròpia policia seria acceptada pels catalans. Ho és, la valoració que els ciutadans en fan és positiva, però així que hi ha un conflicte greu o un drama lamentable, com n'hi ha tan sovint en la policia d'altres països, el cos sencer és severament censurat per molts. Ara els Mossos prescindiran de les bales de goma, que van ser una evolució de les de plom que mataven. Ningú ha parlat de prohibir els rocs dels manifestants.

Un agent desolat dels Mossos em deia que només en les societats perfectes i per tant inexistents, la policia seria prescindible. Li vaig fer notar que també al paradís celestial Déu ha de refiar-se del cos dels àngels, i que la paraula “àngel” vol dir, en grec, “policia”. Al cel, els catalans se'ns notarà perquè qüestionarem contínuament el servei d'ordre.