Fets, no paraules
“Un dia o altre el PSC havia d'arribar al cap del carrer. O ja hi són o hi són molt a prop”
Els confesso que vaig estar tot el cap de setmana intentant saber què havien pactat el PSC i el PSOE després de la conferència política que es va celebrar a Madrid. Pere Navarro i Alfredo Pérez Rubalcaba es van fer la famosa foto al costat de Susana Díaz (Andalusia) i Javier Fernández (Astúries) i van decidir que ja estava tot arreglat. “El PSOE ha tornat”, proclamava un; i l'altre sostenia que, finalment, s'havia arribat a un acord entre el PSC i el PSOE per defensar el mateix model. “Reconstruirem junts les relacions deteriorades”, proclamaven. I petons i abraçades. Ja està tot arreglat. I Rubalcaba no deia només allò que el PSOE ha tornat (i on carai era fins ara, doncs?) sinó que ho resumia clarament: “Hem de refer la relació de Catalunya amb la resta d'Espanya, des de la voluntat de seguir junts des del respecte i l'afecte mutus.” Però no va dir com. Aplaudiments. I més aplaudiment per a Navarro, que es veu que es va emocionar perquè en entrar a la sala va ser ovacionat llarga estona. Llàgrimes d'emoció. Molt bé. I la pregunta era: i com ho faran, tot això? Quin és l'acord? Com la refaran, aquesta relació sense trencar cap plat? I res. I arriba el dilluns i del Paraules, no fets del cap de setmana han de passar al Fets, no paraules. I descobrim la gran estratègia del PSC: els socialistes catalans a partir d'ara votaran “no” a qualsevol iniciativa que tingui a veure amb el dret a decidir que no s'hagi pactat amb l'Estat (cop de porta a la consulta, vaja); i el PSOE, ara sí, defensarà una Espanya federal que no se la creuen ni ells. Ha! Un dia o altre el PSC havia d'arribar al cap del carrer. O ja hi són o hi són molt a prop.
