Cap de Creus

Vaig atrapar viu Alexandre Deulofeu, el "matemàtic de la història" que Dalí va pintar deambulant entre el Montgrí i el cap de Creus en aquell quadre entre celestial i tel·lúric que es diu El farmacèutic de Figueres no busca absolutament res. En una conferència que li vaig anar a sentir, Deulofeu va situar el centre del món a l'exacte punt on s'alça el monestir de Sant Pere de Roda. Dalí va desplaçar aquest centre de tant compromís a l'estació de Perpinyà, però, com em va explicar un dia en Jaume Arias, que va ser confessor del pintor, ho va fer per mantenir dòcils els duaners que li podien facilitar el contraban de quadres i joies. Sigui com sigui, el cas és que Dalí va agafar la idea geocèntrica del seu amic de Figueres, que parlem de la mateixa zona i que no vindrà d'uns quilòmetres. Jo no sé si el centre del món és allí, a Luxor, a Delfos, a la piràmide del Sol de Teotihuacan o en un lloc de la Xina o de l'Índia on no he estat mai, però el que sí que puc afirmar, com he fet altres vegades, és que els catalans, si més no els que vivim a la Catalunya Vella, som moguts per una força irresistible que fa que, quan sortim de casa, en dirigim sempre cap amunt, cap al Pirineu, perquè intuïm amb encert que allí és on va començar tot, allí hi ha el nostre centre, el nostre quilòmetre zero, com es diu ara. En Perejaume, que camina amb xiruques com en Joan Coromines, quan va rebre l'encàrrec de pintar els medallons que decoren el sostre del Liceu hi va representar unes fileres de butaques encarades a l'espectacle del Pirineu. Aquesta mena de contemplatius som.

Tot això per dir-los que en Carles-Jordi Guardiola acaba de publicar un llibre magnífic, Mar de tots; viatge literari al cap de Creus, on ha recollit la visió que més de quaranta escriptors han projectat sobre el paisatge que el títol indica. Des de Jacint Verdaguer a Martí Domínguez, no n'hi falta cap: Sagarra, Foix, Riba, Pla, D'Ors, Leveroni, Ruyra, Comadira... Convocats per Guardiola, tots contemplen i canten el lloc on el Pirineu acaba la festa tirant-se a mar, rebregat i esventat. Tots, vinguts de diferents bandes, xuclats per la geografia fundacional.

"Cadaqués m'ha pres el cor/ perquè la meva caseta/ és gentil com un exvot", diu la delicada Clementina a l'ombra imponent de Sant Pere de Roda.