On som

L'historiador Antoni Segura, que treballa en un lloc de tan privilegi com és el Pavelló de la República, al barri d'Horta de Barcelona, acaba de publicar un llibre que explica on som i com hi hem arribat. El llibre, editat per Angle Editorial, es titula Crònica del catalanisme i du un subtítol que ja entenc que té ganxo però que no s'adapta al contingut: De l'autonomia a la independència. No s'hi adapta perquè Segura no fa arrencar la seva “crònica” de l'autonomia –ni l'actual ni la republicana– sinó que recula molt més enllà, fins al 1714, per explicar-se i explicar-nos els orígens del catalanisme que ha impregnat les diverses classes socials del país al llarg del temps. Quedi dit perquè el lector sàpiga que ens trobem davant un llibre relativament curt però ambiciós i també molt amè i ben explicat.

Segura situa els orígens de l'actual efervescència independentista no en la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, el 2010, com afirma la contraportada del llibre, sinó uns anys enrere, el 2006 i el 2007, quan ja es va poder intuir que la sentència seria desfavorable després que el text estatutari passés pel “ribot” del Congrés i fos objecte d'un atac ferotge per part dels grans partits espanyols. Convé que es faci aquesta puntualització cronològica perquè ara és moda dir que la reivindicació independentista té l'origen en la manifestació de l'Onze de Setembre del 2012. Els que sostenen aquesta opinió vinculen el “malestar” català a l'actual crisi econòmica per concloure que quan sigui superada el sobiranisme baixarà molts graus. La pulsió independentista, ens diu Segura, va ser anterior a la crisi, que no es va manifestar fins al 2008, i, en conseqüència, seguirà perquè fins i tot quan tornem a anar de rics l'encaix amb Espanya serà tan dificultós com ara i com anys enrere.

Segura reconeix l'obra feta per Jordi Pujol en els seus vint-i-tres de mandat, però hi projecta una crítica severa: el peix al cove, els pactes amb el PP... Per mi que oblida una paradoxa: Pujol, amb la seva arravatada personalitat, ens va fer creure a tots que Catalunya tenia un gran poder. El tripartit ens en va desenganyar, i d'aquí que impulsés el nou Estatut frustrat, i si ens trobem on som és, també, perquè enyorem un poder que no teníem. Pujol, també ens ha fet arribar aquí.