Junqueras

Fa un parell d'anys, Joan B. Culla va publicar la història d'Esquerra Republicana de Catalunya. La narració acabava amb Oriol Junqueras, del qual l'autor no podia dir pràcticament res perquè tot just s'havia incorporat a la direcció del partit. Penso que si Culla hagués de seguir la història d'ERC en el punt on la va deixar li sortiria un llibre que semblaria que ens parlés d'una altra formació política. Si la que en podríem dir primera part és la història de mil conspiracions i inestabilitats, ara parlaríem d'una Esquerra disciplinada sense veus traïdores que sobresurtin perquè les úniques que tothom escolta i segueix són les del mateix Junqueras, i la seva segona, la Marta Rovira. Si el llibre de Culla està saturat de dirigents atrabiliaris, megalòmans i egocèntrics, aquí tindríem un Junqueras que n'és la imatge contrària, com es va veure en l'entrevista que dilluns se li va fer en el programa La nit al dia de 8 TV que dirigeix i presenta Josep Cuní. Perquè li fessin preguntes, Cuní havia congregat els pesos pesants de la casa, ell inclòs. Li deien: "Vostè, amb les enquestes favorables a la mà, es veu president de la Generalitat?" "Això no importa, el que importa és estar al servei de Catalunya i lluitar democràticament per la consulta." D'aquí no el van treure per paranys que li posessin. Em va fer molta gràcia, perquè diu molt del seu caràcter indòmit, quan va qualificar de "boletes" els "semàfors" amb què cada dia La Vanguardia premia o penalitza persones. "Ja em poden posar vint-i-set mil boletes vermelles, que jo seguiré lluitant per la consulta, per una pregunta clara i perquè Catalunya sigui un estat europeu." En Junqueras és un saltamartí, aquelles joguines amb plom als peus que per molt que les vulguis tombar mantenen la verticalitat. "Com els joncs", que deia Agustí Bartra fent honor a Junqueras sense saber-ho. Tot això és molt convenient per encarar-se als adversaris que van amb guants de boxa i mantenir l'ordre en les pròpies files, però no ho és tant quan la política vol ductilitat, com passa ara, moment de decidir la pregunta i el procediment de sol·licitar la consulta. Junqueras, que es va mostar en l'entrevista impecablement fidel a Mas, no pot defraudar el president que demana i ens demana consens ni donar satisfacció als que li volen treure el plom de la base.