Rebentar de correcció

La semàntica políticament correcta a Catalunya ha fet estralls. És possible llegir als diaris que un vehicle ha atropellat i mort “un ciutadà”, que vol dir un vianant, una persona, un ésser humà. O l'encadenament estèril de conceptes substituts com cec, invident, minusvàlid visual, etcètera, per evitar-ne la càrrega pejorativa, quan el problema no està en la paraula sinó en la maldat que la fa servir com a burla. O la substitució absurda d'immigrant per nouvingut, quan el verb d'origen continua sent emigrar i no nouvenir. No és estrany en un país definit dins la més estricta correcció política que al darrere dels seus bitllets de la Grossa es pugui llegir: “Loteria de Catalunya destina els beneficis d'aquest sorteig a programes d'infància de Catalunya”. D'acord. No és un joc, doncs. És solidaritat. Però, aleshores, per què diu a continuació: “El joc deixa de ser una diversió quan es converteix en una addicció. Si creus que tens problemes amb el joc, truca a Sanitat respon”? Problemes amb el joc o amb la solidaritat?