Boti, boti, boti...

No m'atreveixo ni a acabar d'escriure la frase. No fos cas... Vostès s'imaginen que un dia d'aquests es troben en un concert com el del Camp Nou, o fent una cadena humana, per posar-los dos exemples, i a algú se li acut cridar allò de “Boti, boti, boti...”? Què fas? Els recomano que a partir d'ara es mantinguin quiets i en silenci. Perquè si Fernández Díaz interpreta que això és una ofensa a l'Estat espanyol s'arrisquen a una sanció d'entre 1.001 i 30.000 euros, que no és poca cosa. Quiets! I de cremar banderes, res de res, que Espanya (que ja sabíem que no era la Gran Bretanya) tampoc és els Estats Units. Ah!, i creguin-me, no vagin tampoc a segons quins llocs amb estelades. A Girona, quan el príncep Felip hi va de visita i hi ha protestes, la Policia Nacional no deixa dur estelades als que protesten. I com que un dia vaig veure els prínceps passejant per Andalusia i la policia no retirava pas les banderes andaluses, suposo que les estelades es deuen poder considerar una ofensa a l'Estat. O sigui, que vagin amb compte. Wert tenia la seva pròpia llei i ara Fernández Díaz ja té la seva, i Espanya ja no la pot ofendre ningú. I què es considerarà ofensa?, li van preguntar al ministre. I va dir: “Una ofensa és tot allò que es consideri ofensiu.” Caram, doncs, Fernández. Se't gira feina. Perquè la llei de seguretat ciutadana, només faltaria, no parla només de les ofenses a Espanya, sinó també a les que es facin “a comunitats autònomes, entitats locals i els seus símbols”. I ara jo em pregunto: i quan s'estrenarà, la llei? La propera vegada que es cridi segons què en una mani? Quan es cremi una bandera espanyola? Quan envoltin el Congrés? O ara que 13TV, Intereconomía i els Pedro J. de torn tracten els catalans de nazis? O és que això no és una ofensa? No cal que em respongui, Jorge. Ho sé.