El català cansat

Ara està de moda dir que els catalans ja no estem emprenyats sinó que estem cansats. Del català emprenyat, diuen alguns, hem passat al català cansat. Caram. Ningú ens ha fet cap enquesta, no hi ha pas cap treball sociològic seriós al darrere, però alguns ja han arribat a la conclusió que estem cansats. Segur? Segur que estem cansats? O és que a segons qui ja li agradaria, que estiguéssim cansats? No deu ser que els que estan cansats són alguns periodistes, alguns grups de comunicació, algunes formacions polítiques, alguns grups empresarials i alguns grups de pressió? Estem a quinze dies de tenir una data i una pregunta, vivim un procés històric com el que estem vivint, amb un país que mai com ara s'havia interessat per la política, i ara resulta que estem cansats? Va, home, va. Estem preocupats, perquè hem entrat en un terreny desconegut on no hi ha res escrit i que no sabem com acabarà; estem desconcertats en veure que l'Estat no hi ha entès res de res i que no només no vol diàleg sinó que atia el conflicte; i alguns estan espantats perquè els preocupa que no siguem capaços de fer les coses bé. Però, cansats? Com volen que estiguem cansats? No els ho compro. No confonguin la pressa, la impaciència i algunes desavinences de la classe política amb el cansament. Vostès creuen que en un país on de tant en tant surten més d'un milió de persones al carrer, que estampa les estelades a les bufandes, les arracades, les samarretes i en alguna altra peça de vestir que queda més amagada, ara de cop s'ha cansat? Jo sovint (i només faltaria, vista la transcendència del moment) em trobo el català il·lusionat, l'expectant, el nerviós, l'impacient, l'excitat, el frisós, l'inquiet, el vigilant, l'atent, el pensarós... El català cansat, la veritat, me'l trobo poc.