Simulacre

Diumenge vaig saludar la Mare de Déu pel carrer.A la tarda m'havia deixat caure a la Sala Cabanyes per assistir a l'assaig general dels Pastorets. “Els més famosos”, segons la propaganda oficial, i en tot cas uns dels més antics perquè aviat farà cent anys que es representen. El text, de Ramon Pàmies, és realment centenari, prefabrià, i per mi que hi ha actors i espectadors que amb prou feines l'entenen. Que no el toquin ni l'actualitzin, però. Joan Fuster explica que la lletra secular del Misteri d'Elx, que ja és prou envitricollada, va acumular dificultats quan en època actual el músic Esplà va modernitzar-li la partitura sense respectar el compte sil·làbic propi del català.

Quan feia poc que havia començat el tercer acte dels Pastorets i assistíem a l'escena de la lluna que fa l'ullet, que és una de les més celebrades de la funció, el teló es va abaixar precipitadament deixant els actors amb la paraula a la boca, els llums es van encendre i uns homes ens van comminar a sortir al carrer perquè s'havia produït una alarma. No solament va ser evacuat el públic, sinó també els actors, i és així com vaig saludar la Mare de Déu al carrer. El fill pròdig, que té un gran paper en els Pastorets de Pàmies, em va demanar si el podia ajudar a pujar el cotxet del seu fill en la vida real a la vorera, i ho vaig fer amb molt de gust.

Havíem estat objecte d'un simulacre, d'una provatura en cas d'incendi. Passats uns minuts, els homes i les dones amb túnica i els que vestíem segons la moda actual vam ser convidats a reingressar al teatre i posar fi a la nostra convivència anacrònica d'intempèrie.

L'obra es va reprendre per on havia quedat interrompuda, i quan jo ja havia agafat de nou el fil de l'acció un espectador que seia al meu costat em va dir: “S'ha mort en Peter O'Toole.” Com ho saps? “Ho acabo de llegir al Twitter.” Però escolta, tu véns a veure els Pastorets o a seguir el Twitter? “S'ha d'estar informat.” Pensant-hi bé, la irrupció de Peter O'Toole en aquell teatre d'aficionats tenia per contrast el seu què. En el paper de Lawrence d'Aràbia, ell també havia vestit túniques i mocadors de cap i s'havia bellugat per espais orientals. Va guanyar al final un Oscar, guardó que cap dels intèrprets dels Pastorets pretén. La pel·lícula es va filmar en escenaris naturals. Els decorats dels Pastorets són de paper. Són molt antics, tenen un gran valor, estan en procés de delicada restauració i Déu nos en guard que es cremessin.