Por
“Només hi ha una manera de lluitar contra la por, i és no tenir-ne”
Ara fa un mes vaig anar a un debat a Ràdio Arenys en què, sota el títol Política i periodisme, responsables d'uns quants diaris catalans ens vam dedicar a parlar de la situació política actual. El debat, que era per celebrar els vint anys del programa de l'Enric Sierra El Dominical (vint anys són molts anys i n'hi ha per celebrar-ho!), es feia a l'antiga fàbrica Calisay i hi devia haver un centenar llarg, molt llarg, de persones entre el públic que, al final, ens van fer algunes preguntes. Jo em vaig quedar amb la d'un senyor que ho va expressar així de clar: “A mi el que em preocupa és què passarà si no ens en sortim. Què ens farà l'Estat si no ens en sortim? Em fa por com ens poden castigar; ho faran, i molt, això em preocupa molt.” I una part del públic va assentir silenciosament. Ahir, Vicent Partal feia l'editorial de Vilaweb titulant-lo “Ara que no ens agafe la por...” i parlava d'aquesta qüestió. Doncs sí. Ara hi ha el perill que ens agafi aquest “ui, ui, ui” en el qual ens hem especialitzat darrerament i que comencem a vaticinar no sé quins fracassos. Preparin-se perquè ara que hi ha data i pregunta la cosa anirà a més. I si ja hi havia qui tenia por de la reacció de l'Estat abans de la data i la pregunta, no m'imagino què deu pensar ara. A aquest senyor d'Arenys jo potser no el vaig convèncer, perquè li vaig dir simplement que no era el moment d'actuar amb por sinó amb il·lusió i que només hi ha una manera de lluitar contra la por, que és no tenir-ne. Dissabte, però, Junqueras hi va afegir un nou argument: “Si algú tenia por de la reacció de l'Estat, ara que hi ha data i pregunta ja no cal que pateixi. Si l'Estat ens ha de castigar molt i molt per haver fet aquest pas, ara només podem fer una cosa: guanyar la consulta.” No sé si aquest senyor d'Arenys ho llegirà. Confio que sí.
