Opinió

L'home que va salvar vides a l'Ebre

Nascut a Madrid, Manuel Tagüeña va combinar la seva passió per la ciència, llicenciant-se en física el 1933, amb l'esperit revolucionari com a militant de les JSU i el PCE. La seva participació en els fets d'octubre de 1934 va impedir que assolís el grau d'alferes quan va optar per ser oficial de complement durant el servei militar, i es va llicenciar com a brigada. La seva formació militar i el seu compromís polític el van dur a comandar un batalló de milicians en els primers dies de la guerra, defensant Madrid. Sis mesos després comandava una brigada, la 30a; i el juliol de 1937, amb 24 anys, es posava al capdavant de la 3a Divisió. Una fulgurant carrera militar afavorida, en part, per la seva militància comunista, però també per la seva meticulositat, l'estudi de la tàctica militar i de tot el que tenia a veure amb la guerra. Era un jove reflexiu, que planificava cada operació al detall, procurant assegurar el seu èxit amb el menor nombre de baixes possible. Virtuts que va posar de manifest a l'Ebre, on va comandar el XV CE, planificant i executant la darrera defensa al sector de la Fatarella i la retirada ordenada de les restes de l'exèrcit de l'Ebre.

Va participar en l'organització de la defensa de Catalunya, i es va retirar a França amb els seus homes el 9 de febrer de 1939. L'abril de 1939 va arribar a la URSS, on va romandre fins al 1946 com a alumne i mestre de l'acadèmia militar Frunze. Com la resta dels militars espanyols, va ser allunyat dels fronts de combat de la II Guerra Mundial per desig exprés de Stalin.

Fidel a la disciplina del PCE, va marxar a la Iugoslàvia de Tito com a assessor militar. El seu contacte amb una altra forma d'entendre el socialisme el va començar a allunyar del dogmatisme estalinista. La caiguda en desgràcia de Tito va esdevenir una amenaça per a ell i la seva família, va abandonar la militància activa i, el febrer de 1949, va marxar a Txecoslovàquia, com a professor de la Universitat de Masaryk.

El procés de Praga va acabar d'allunyar-lo de l'ortodòxia estalinista, i després de la mort del dictador va trencar amb el PCE i va fugir a Mèxic, on va arribar l'octubre de 1955. Aquest país es va convertir en la seva llar d'acollida. Només va tornar a Espanya en una ocasió, el Nadal de 1960. Decidit a no deixar-se utilitzar pel franquisme com a comunista penedit, va tornar a Mèxic, on va morir el juny de 1971, amb 58 anys.

El perfil Manuel Tagüeña Manuel Tagueña Lacorte (Madrid, 1913-Mèxic, 1971) va combinar l'esperit revolucionari amb la llicenciatura en física. Comunista, va comandar un batalló de milicians el 36 i amb 25 anys manava la 3a Divisió. Exiliat a Rússia, va fugir a Mèxic el 1955. Va escriure l'autobiografia ‘Testimonio de dos guerras'.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia