Jugant a fer la guerra

Capítol 15

Un decret de llei aprovat per la Generalitat el 12 de desembre del 1936 suprimia

la festa de Reis, que, com totes les altres de base religiosa, quedaria esborrada del calendari durant els anys de la guerra civil, i moltes de les quals ja havien quedat suprimides amb l'inici de la República. En la primera nit de Reis en ple conflicte bèl·lic, la del 5 de gener del 1937, no va sortir cap cavalcada de Reis i es va instaurar, com a substitució, la Setmana de l'Infant, patrocinada per la conselleria d'Economia de la Generalitat, que tenia lloc de l'1 al 7 de gener i durant la qual, a banda d'organitzar espectacles, partits de futbol i altres activitats per als més petits, es feia una crida a tota la població per recaptar donatius amb l'objectiu d'adquirir joguines per als infants refugiats i els que es trobaven a l'empara de l'assistència social. Es treia el sentit religiós a la festivitat i se li donava un caire col·lectiu a través del repartiment de les joguines des de les escoles i altres entitats ciutadanes a uns nens i nenes afectats directament per la guerra. “Ciutadans: contribuïu amb les vostres possibilitats a proporcionar a la nostra mainada uns instants d'esbarjo i felicitat que allunyin momentàniament de les seves mentalitats infantils la visió de la tragèdia que l'invasor ens fa viure”, publicava una comissió encarregada de la Setmana de l'Infant al diari antifeixista 19 de Juliol (segons recull Jordi Piqué en el volum La crisi de la rereguarda. Revolució i guerra civil a Tarragona).

La guerra els va alterar la infància, però els nens i nenes també van trobar els seus moments per jugar i fer-se passar la por. Intercanviant cromos, jugant a fet i amagar, a futbol (sovint amb pilotes fetes amb draps), a nines (també fetes de drap o, les que tenien més sort, amb les que ja havien comprat abans de la guerra), a saltar a corda, a patacons, a fer ballar la baldufa... A més, els nens per primera vegada accedien a jugar amb les nenes, perquè també per primera vegada compartien taula a l'escola.

Però el conflicte va afectar, i molt, la manera de jugar dels més innocents de tots. Al carrer que trepitjaven els xiquets i xiquetes sonaven sirenes o se'l trobaven cobert per les desfetes dels bombardejos: “Aquells que van ser nens entre el 1936 i el 1939 també podrien explicar que jugaven. Ho feien, i molt, a la guerra, en una barreja d'exorcització de les pors i d'imitació innata”, apunta Eva Melús en el llibre Els nens de la guerra (Primera Plana, 2008). I afegeix: “En els seus rituals innocents reproduïen les crides de les sirenes durant els bombardejos i improvisaven refugis de mentida. També s'entrenaven per marxar al front o cuidaven amorosament els suposats nadons orfes o fills de milicians en hospitals creats per a l'ocasió en la seva imaginació.”

Jugaven sobre les ciutats bombardejades i els més grans també ajudaven a fer els refugis quan sortien de classe. “Durant la guerra et feies gran abans d'hora i tenies unes altres preocupacions que no eren les pròpies dels nens”, explica Ramon Martí (Tarragona, 1926), que tenia deu anys quan va esclatar la guerra i que, tot i que continuava sortint al carrer a jugar, molts cops es va haver d'amagar en refugis pels bombardejos o va veure com afusellaven un missioner. “Les circumstàncies eren molt dures”, explica ara, que d'aquí a pocs dies farà 88 anys.

Una de les eines de joc més populars dels infants durant la guerra civil van ser els retallables, uns fulls de paper o de cartró amb figures impreses que es retallen i s'enganxen. Una joguina que va ser molt popular i molt assequible per a la butxaca en un temps de moltes penúries. Però aquests fulls impresos no eren innocents: els retallables van ser un instrument important de propaganda política i d'adoctrinament utilitzat pels dos bàndols. “Esdevenen un clar mitjà propagandístic, amb una clara intencionalitat ideològica”, segons s'apunta al llibre catàleg Retallables de la Guerra Civil (1936-1939), editat pel Museu d'Història de Catalunya. De la mateixa manera, van ser utilitzats com a plataforma propagandística els cromos, còmics i cartells.

Els retallables reproduïen els esdeveniments més remarcables del conflicte, des de l'aixecament de les tropes nacionals del 1936 fins a les desfilades de la Victoria. La majoria de retallables proposaven figures anònimes de personatges anònims de les dues faccions: milicians, legionaris, aviadors, mariners, falangistes, la guàrdia d'assalt i les brigades internacionals. Però també es reproduïen personatges individuals reals, com ara els anarquistes Durruti i Joan García Oliver i el militar republicà José Miaja. “La utilització de determinats personatges populars representats en els retallables republicans transmet il·lusió i empenta (columna Durruti, García Oliver...), estan destinats a crear herois entre la mainada, mentre que els retallables dels nacionals, que transmeten poder i estètica, no tendeixen a significar figures tan rellevants sinó unitats de l'exèrcit”, s'apunta a la mateixa publicació del Museu d'Història. Pepín en la guerra, Paquito al servicio de España i María Victoria enfermera van ser algunes de les populars làmines.

Igualment, els nens s'intercanviaven segells de correus, els editats per un i altre bàndol i que també eren utilitzats com a eina de propaganda. I també hi havia els que no eren de correus. A les dues zones va haver-hi moltes entitats (partits, sindicats, organitzacions assistencials...) que van editar segells amb la finalitat de recollir fons per afrontar les despeses que els suposava la guerra i, al mateix temps, servir de propaganda.

Els nens jugaven. Però sovint jugaven a allò que veien fer als grans, i llavors els grans feien la guerra.