Victòria

Fa unes dies em va trucar el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve. Estava una mica molest –cordialment molest, perquè el senyor Esteve no s'enfada mai, sinó que tot s'ho pren amb bon humor–, perquè en un article jo havia dit que en aquest 2014 que acabem de començar està previst que projectem molta atenció sobre els tres-cents anys dels fets del 1714, que van ser una derrota, i poca sobre el centenari de la creació de la Mancomunitat, que va ser una victòria. El president de la Diputació em va dir que la commemoració està prevista, i que les quatre diputacions catalanes, de la unió de les quals en va resultar la Mancomunitat, han elaborat conjuntament un programa d'activitats molt complet. Me'l va fer enviar a casa per via d'internet, i aquí el tinc: actes institucionals i acadèmics, una gran exposició al CCCB i homenatges als dos grans presidents de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch, a més de les persones com Pompeu Fabra, Rafel Campalans, Pere Coromines o Eugeni d'Ors, que van fer possible el funcionament de la institució predecessora de la Generalitat. Moltes gràcies per la seva atenció, senyor Esteve. Però precisament perquè la Mancomunitat va ser l'embrió de la Generalitat em penso que aquesta institució hauria d'haver-se implicat més en l'organització dels actes commemoratius, i fins i tot liderar-la, amb el permís i la comprensió del senyor Esteve i dels presidents de les altres diputacions. Aquest any és el de la consulta, la famosa consulta que jo penso que s'acabarà celebrant perquè hi ha molta gent que l'empeny i la vol. Està molt bé i és molt simbòlic que el sufragi se situï en el tercer centenari del 1714, l'any de l'èpica. Necessitem molta èpica, i tant la Generalitat com l'Ajuntament de Barcelona ens la incentivaran amb els actes que sobre aquell 11 de setembre nefast han també previst. Però necessitem també moral de victòria, i la fundació centenària de la Mancomunitat ens la transmet. Pensem que aquest organisme, com va recordar Cambó i jo deia en l'article que va causar la trucada del senyor Esteve, va començar essent no res: un paper amb un segell. Ens diuen que segons quin sigui el resultat de la consulta ens cauran totes les desgràcies a sobre i serem expulsats d'arreu. Quina força té, però, un paper amb un segell, quantes coses admirables i admirades per tothom es poden començar a fer de cap i de nou.