A què juga, Morenés?

L'exèrcit espanyol (que ja saben vostès que és aquell que “nunca se rinde” sinó que “da media vuelta y sigue avanzando”) està preocupat. Ens ho va fer saber ahir el ministre de Defensa espanyol, Pedro Morenés, quan l'entrevistaven a la cadena Cope, que ja se sap que és la cadena on s'ha d'anar a dir coses com aquestes. Diu Morenés que els militars “com qualsevol altre espanyol, consideren un gran valor la unitat d'Espanya i els preocupa que aquesta es pugui posar en qüestió”. Tot just fa tres dies el ministre Morenés se'n va anar a celebrar la Pasqua Militar a Madrid i allà va fer unes declaracions solemnes dient que els militars espanyols “mantenen l'ànim ferm i serè, sense fer cas de provocacions absurdes”. A banda que se suposa que les “provocacions absurdes” són les que els vénen des de Catalunya, ara, tres dies després, els militars ja han passat d'estar amb l'ànim “ferm i serè” a estar “preocupats”. Caram. Tres dies més i, suposo, estaran molt esverats. Sentint el ministre ens podríem pensar que hi ha molta mala maror i que alguna n'estan preparant. Però no, perquè quan els periodistes li pregunten que ho aclareixi una mica més, després va i diu: “No, no. Des d'un punt de vista operatiu, com a element de naturalesa militar, el procés d'independència de Catalunya no és damunt la taula.” I hi afegeix: “És un preocupació a nivell personal, d'alguns militars.” Au, home. I és que només faltaria! A què juga, ministre, a donar idees? A fer por? A mitges veritats i mitges mentides? Li hauria de caure la cara de vergonya, ministre, fer aquestes coses. Vostè al que s'hauria de dedicar és a posar seny, no pas a deixar caure amenaces velades o no tan velades. Ens parla de provocacions absurdes, de preocupació entre els militars i després diu que no en fem cas, que el tema no és damunt la taula d'operacions. Qui està preocupat, ministre, vostè o els militars? A què juga?