La mèdium

Als anys cinquanta va córrer que a Cabrils, un poblet de muntanya del Maresme, hi havia una senyora gran amb poca o nul·la formació que quan tancava els ulls i sortia de si mateixa feia uns dibuixos com ningú n'havia vist mai. Els primers curiosos van entrar a casa seva amb un somriure sota el nas i en van sortir amb un posat seriós. La senyora, la Josefa Tolrà, pagesa, no enganyava i els seus dibuixos i pintures, fets exclusivament en estat de trànsit i sense que ella en pogués donar raó quan es despertava, eren de debò extraordinaris, poblats de personatges entre innocents i inquietants que miraven sense mirar. L'escultor de canyes Moisès Villèlia, que llavors es bellugava per Mataró, va ser un dels visitants meravellats i ho va anar a explicar a Barcelona. Al cap d'uns dies, alguns membres del Dau al Set, amb Joan Brossa al capdavant, es feien presents a la casa de Cabrils. Jo em penso que també els dominava al primer moment una certa incredulitat i ganes de fer barrila, però sigui perquè eren del Dau al Set i per tant sensibles a la màgia i als fenòmens estranys o perquè van quedar sincerament parats, el cas és que van córrer a organitzar una exposició nocturna i mig clandestina amb obra de la mèdium a la Sala Gaspar de Barcelona. El crític Alexandre Cirici la va presentar. Parlem de la millor sala d'exposicions llavors i del crític més fiable. També una mica esnob, però que no arriscava el prestigi per una bruixa.

A Mataró es presenta fins al març una antològica de Josefa Tolrà, amb alguns quadres cedits pel Reina Sofía de Madrid. Sí senyor, al Reina Sofía de Madrid, i al contrari dels centres d'art catalans, tenen fins a cinquanta dibuixos i pintures de la mèdium de Cabrils. El que no sé és on situen l'obra ni per què es troba en aquell museu d'art contemporani i no en un altre. Josefa Tolrà és dels cinquanta, cert, però l'obra que va produir tant podria exhibir-se en un museu d'art romànic com al costat de Rousseau el Duaner o de Munch. La mà misteriosa que guiava la de la senyora Tolrà, de quina època passada, present o futura venia? En Dani Montlleó, que ha col·laborat en el muntatge dirigit per Pilar Bonet, em feia observar un gos que podria ser obra de Barceló. Sí, i d'un frontal d'altar de la Vall de Boí. I d'un estil que encara s'ha de crear.

Jo acabo aquí, amb espai només per dir que no se la perdin si volen visitar els llimbs, que és un indret molt poc explorat.