En fora de joc

El problema del PSC no és que tingui tres diputats díscols. I no és si aquests han de continuar o no com a diputats al Parlament, ni si han de plegar o si els han d'expulsar. Aquest és el problema que ens interessa aquests dies a nosaltres, els periodistes, i segurament a vostès com a lectors. I només faltaria. Però el problema del PSC no és aquest. O no és només aquest. El problema del PSC és molt més profund, i és que està en fora de joc des de fa molt, massa, temps. Pràcticament, des del moment que es va autoexcloure del procés que s'està vivint a Catalunya. Començant per les declaracions de mesos enrere de Carme Chacón fins a arribar al dia de desembre en què a la foto de Palau per anunciar la data i la pregunta el PSC no hi era. Navarro va preferir ser hores abans a la plaça de Sant Jaume manifestant-se contra les retallades que ser a Palau negociant discretament amb els principals grups parlamentaris cap on ha d'anar el país. Va errar l'estratègia fent com els de Madrid, o seguint les seves instruccions, i va donar per fet que era millor no ser-hi perquè la cosa no acabaria bé i així el PSC en trauria més rendiment electoral. Ja ho veuen. I si ara Navarro i els seus es pensen que el problema del país i del PSC és de disciplina; que al PSC la desobediència s'acaba aplicant un reglament intern de la mateixa manera que hi ha qui diu que la qüestió catalana s'acaba aplicant la Constitució, el tret li sortirà per la culata. El PSC s'ha autoexclòs del que està passant al país i no s'ho pot permetre. Trist honor, que quan es prenen decisions històriques al Parlament els titulars de premsa siguin els díscols del PSC. Trist. Llegeixi's, senyor Navarro, aquest manifest de suport als díscols que circula i que recull cada cop més signatures. Segurament algunes coses l'irritaran. Però no es confongui: pensi que els qui signen són dels seus, del PSC de tota la vida. Alguns hi eren molt abans que vostè.