Fonteta

Quan aspirava a ser president del Barça, en Sandro Rosell, que ara acaba de dimitir de l'aspiració satisfeta, em va dir: "Aquí on em veus, responc a la imatge del català típic: visc a Barcelona, i tinc una casa a la Cerdanya i una altra a l'Empordà." Jo no compleixo cap dels requisits, però ho compenso amb uns cunyats amb casa a l'Empordà que els estius em conviden a passar uns dies en companyia seva. Un any em diuen: "Aquest hivern, els lladres ens han robat la bomba de l'aigua i el material de coure." Un altre any: "Veus aquella herba aplanada? Una manada de senglars". Ser un català típic o aproximar-s'hi té inconvenients, i ja s'ha vist com en Sandro Rosell ha quedat atropellat per la manada dels negocis futbolístics. La casa dels parents és al terme de Fonteta. De vegades hem anat al poble a comprar recuit, que el fan boníssim, una meravella gustativa. El cunyat i la cunyada m'havien ensenyat la casa que hi té o hi tenia l'Eduard Punset, un altre català típic immortal, però no m'havien dit fins ara res de la d'aquest empresari que dissabte va fer un gran convit amb gent important de la política i l'empresa: "President Mas? Aprofitant que han vingut a Barcelona tots el del PP de Madrid per insultar-lo i rebregar-lo, podria venir a casa meva a Fonteta a dinar amb ells." Jo no hi hauria anat, ja s'ho faran, però el president Mas és d'una altra pasta. En el discurs del matí a Barcelona Mariano Rajoy havia dit que només dialogaria amb qui observés el "decoro". Si "decoro" vol dir elegància i distinció, a més de voler dir vestir amb decència quan entres a la catedral, Mas va ser molt elegant i distingit assistint al dinar. Però Rajoy hi va ser absent. Hi van anar molts dels seus, però ell no. El recuit va venir de postres, però de plat fort es va servir senglar. Tot s'aprofita. Català típic, l'amfitrió. L'alcalde Trias també hi era: "No, a veure, si els ho expliques a poc a poc i bé, no és que ho entenguin però no són tan hostils i fins i tot sembla que puguin ser receptius." En Trias és un irònic, forma també molt catalana, com va observar Ferrater Mora.

Hi havia hagut, també a l'Empordà, el suquet d'en Portabella, quan el PSUC responia a la imatge del català típic. També el dinar d'en Lluís M. de Puig, quan el PSC era gairebé hegemònic. Ara hi ha el senglar de Fonteta, que és el PP volent fer por. Al final de l'àpat la bomba d'aigua era al seu lloc i el coure també perquè parlem de gent que ens esquila, però amb "decoro".